dissabte, 19 de novembre de 2016

ThaBarWa Center

Hola de nou, família!!

Avui us escric des de l'aeroport de Bangkok mentre espero el vol que m'ha de dur a Luang Prabang, al nord de Laos. Aquests últims dies a Myanmar, com us vaig dir, amb l'Oriol hem estat en un centre de meditació prop de Yangon. El dimarts a la tarda ens vam acomiadar dels meus pares i en Joan i vam agafar un bus en direcció al centre (ThaBarWa). Els busos urbans són molt graciosos. Tota la informació que tenen està escrita en birmà i hi ha una persona que treu el cap per la porta i va cridant la destinació del bus. El noi de l'hotel ens havia escrit el nom en birmà així que va ser fàcil de trobar. El bus et deixa una mica apartat del centre, a uns 20 minuts a peu. Ja era de nit, però vam tenir la sort que ens va recollir una furgoneta que anava cap a ThaBarWa. En arribar-hi, el centre de registre ja estava tancat, així que una monja ens va ajudar a trobar un llit on passar la primera nit. Les habitacions no són mixtes i jo vaig tenir més sort que l'Oriol, que no va aconseguir ni tenir matalàs. Tot i així, entre tots els voluntaris li van anar donant parts i va poder dormir la primera nit mínimament còmode. 

Un cop instal·lats, vam anar a la reunió de voluntaris que se celebra cada dia per decidir les tasques que es durant a terme l'endemà. Allà vam començar a entendre una mica com funcionava tot. Després d'això, vam anar a sopar en un bar del centre baratíssim. Es pot menjar per 500ks (tenint en compte que un euro són 1400ks, calculeu). Teòricament, com a voluntari els àpats estan inclosos gratuïtament. Tot i així, al tractar-se d'un centre de meditació, no sopen, així que tampoc donen sopar als voluntaris. A la reunió ens van dir que s'esmorzava a les 6 i es dinava a les 11. L'endemà, ens vam llevar per anar a esmorzar i després vam anar a fer la ronda d'Alms. Vas amb un grup de monjos per la ciutat, descalç, per demanar menjar i diners pel centre. L'experiència és brutal. En tornant de les Alms vam anar-nos a registrar i a dinar.

Després de dinar vam descansar una mica i a la tarda, vam anar a un poblet del costat del centre, teòricament, a fer classes d'anglès. De totes maneres, érem quatre voluntaris i dos es van quedar fent classes, mentre que l'Oriol i jo vam anar a jugar amb els més esverats. Vaig acabar molt morta. Primera perquè els nens que van venir eren molt esverats, però segona per l'impediment de la llengua. Després d'això vam anar al centre altra vegada i a fer la reunió. Bàsicament les tasques que hi ha per fer al centre de part dels voluntaris és la ronda de les Alms, netejar alguns pacients amb problemes de mobilitat, netejar la casa dels voluntaris i fer classes d'anglès. A part d'això, al tractar-se d'un centre de meditació, hi ha l'oportunitat de meditar a les 5 del matí, a dos de dues del migdia i a dos de vuit del vespre. Mai vaig aconseguir anar a la del matí, però la de la nit es posava molt bé per preparar-te per anar a dormir.

A la reunió vaig decidir que tornaria a fer el mateix que el primer dia, matí d'Alms i tarda de nens. El tercer dia vaig tornar a fer el mateix i ahir al matí vaig netejar la casa, ja que era el meu últim dia i no volia marxar sense haver netejat com a mínim un cop. A la tarda, com que era cap del setmana, no hi havia activitat amb els nens, però vaig anar a parlar en anglès amb monges, per tal que practiquessin. Va ser una experiència molt enriquidora i vaig aprendre moltes coses del seu estil de vida. Avui a les quatre de la matinada he agafat un taxi cap a l'aeroport per agafar un vol cap a Bangkok, des d'on escric ara. Ahir a la nit ja ens vam acomiadar amb el meu germà. 

Ara ve el moment foto, però abans d'això vull fer un comentari crític sobre el centre. El primer dia em va decebre una mica, ja que és tot molt voluntari i, per conseqüència, una mica caòtic. Tot i així,  mica en mica vaig anar-hi trobant la gràcia. Cal dir que és sobretot un centre de meditació i, basen la seva vida en això. Suposo que és un estil de vida respectable, sempre i quan això no impliqui quedar-se estancat en alguns aspectes. Us posaré un exemple que em va explicar una voluntària. Va veure com un home pagava a la seva dona, va voler-ho denunciar en uns monja i la resposta va ser que la meditació ho cura tot. A part d'això, els projectes que tenen per ensenyar anglès no estan molt ben fundats, ja que no tenen un currículum comú i, per tant, cada vegada que entra un nou voluntari, es torna a començar de zero. Entenc que la intenció del projecte és molt diferent del que vaig veure a la Fundació Vicenç Ferrer i, a més, el centre és molt més nou. Tot i així, en alguns sentits crec que necessiten millorar. Ara sí, moment foto:

 
Aquí els nens del poblet fent algun dels jocs.

 
Aquí una selfie amb uns quants nens. L'últim dia vaig treure la càmera i van embogir. Aquest mateix dia, vaig haver de portar a coll durant una horeta un nen de mesos completament despullat, que havia vingut amb el seu germà i sinó, aquest segon, no podia jugar.

 
Per últim, la foto de la classe d'anglès d'ahir amb les monges.

No tinc cap foto de les Alms, ja que em feia cosa treure el mòbil mentre estava demanant menjar. Espero poder escriure ben aviat amb aventures d'un nou país! Petoooons

1 comentari:

  1. Quina foto més maca , Marta amb tu al centre del cercle. Aquest teu gairebé és un viatge iniciàtic. Feliç de veure't feliç.
    Orgull de tieta. Un petó.

    Núria (records també de part d'en Pep i d'en Ges).

    ResponSuprimeix