dissabte, 19 de novembre de 2016

ThaBarWa Center

Hola de nou, família!!

Avui us escric des de l'aeroport de Bangkok mentre espero el vol que m'ha de dur a Luang Prabang, al nord de Laos. Aquests últims dies a Myanmar, com us vaig dir, amb l'Oriol hem estat en un centre de meditació prop de Yangon. El dimarts a la tarda ens vam acomiadar dels meus pares i en Joan i vam agafar un bus en direcció al centre (ThaBarWa). Els busos urbans són molt graciosos. Tota la informació que tenen està escrita en birmà i hi ha una persona que treu el cap per la porta i va cridant la destinació del bus. El noi de l'hotel ens havia escrit el nom en birmà així que va ser fàcil de trobar. El bus et deixa una mica apartat del centre, a uns 20 minuts a peu. Ja era de nit, però vam tenir la sort que ens va recollir una furgoneta que anava cap a ThaBarWa. En arribar-hi, el centre de registre ja estava tancat, així que una monja ens va ajudar a trobar un llit on passar la primera nit. Les habitacions no són mixtes i jo vaig tenir més sort que l'Oriol, que no va aconseguir ni tenir matalàs. Tot i així, entre tots els voluntaris li van anar donant parts i va poder dormir la primera nit mínimament còmode. 

Un cop instal·lats, vam anar a la reunió de voluntaris que se celebra cada dia per decidir les tasques que es durant a terme l'endemà. Allà vam començar a entendre una mica com funcionava tot. Després d'això, vam anar a sopar en un bar del centre baratíssim. Es pot menjar per 500ks (tenint en compte que un euro són 1400ks, calculeu). Teòricament, com a voluntari els àpats estan inclosos gratuïtament. Tot i així, al tractar-se d'un centre de meditació, no sopen, així que tampoc donen sopar als voluntaris. A la reunió ens van dir que s'esmorzava a les 6 i es dinava a les 11. L'endemà, ens vam llevar per anar a esmorzar i després vam anar a fer la ronda d'Alms. Vas amb un grup de monjos per la ciutat, descalç, per demanar menjar i diners pel centre. L'experiència és brutal. En tornant de les Alms vam anar-nos a registrar i a dinar.

Després de dinar vam descansar una mica i a la tarda, vam anar a un poblet del costat del centre, teòricament, a fer classes d'anglès. De totes maneres, érem quatre voluntaris i dos es van quedar fent classes, mentre que l'Oriol i jo vam anar a jugar amb els més esverats. Vaig acabar molt morta. Primera perquè els nens que van venir eren molt esverats, però segona per l'impediment de la llengua. Després d'això vam anar al centre altra vegada i a fer la reunió. Bàsicament les tasques que hi ha per fer al centre de part dels voluntaris és la ronda de les Alms, netejar alguns pacients amb problemes de mobilitat, netejar la casa dels voluntaris i fer classes d'anglès. A part d'això, al tractar-se d'un centre de meditació, hi ha l'oportunitat de meditar a les 5 del matí, a dos de dues del migdia i a dos de vuit del vespre. Mai vaig aconseguir anar a la del matí, però la de la nit es posava molt bé per preparar-te per anar a dormir.

A la reunió vaig decidir que tornaria a fer el mateix que el primer dia, matí d'Alms i tarda de nens. El tercer dia vaig tornar a fer el mateix i ahir al matí vaig netejar la casa, ja que era el meu últim dia i no volia marxar sense haver netejat com a mínim un cop. A la tarda, com que era cap del setmana, no hi havia activitat amb els nens, però vaig anar a parlar en anglès amb monges, per tal que practiquessin. Va ser una experiència molt enriquidora i vaig aprendre moltes coses del seu estil de vida. Avui a les quatre de la matinada he agafat un taxi cap a l'aeroport per agafar un vol cap a Bangkok, des d'on escric ara. Ahir a la nit ja ens vam acomiadar amb el meu germà. 

Ara ve el moment foto, però abans d'això vull fer un comentari crític sobre el centre. El primer dia em va decebre una mica, ja que és tot molt voluntari i, per conseqüència, una mica caòtic. Tot i així,  mica en mica vaig anar-hi trobant la gràcia. Cal dir que és sobretot un centre de meditació i, basen la seva vida en això. Suposo que és un estil de vida respectable, sempre i quan això no impliqui quedar-se estancat en alguns aspectes. Us posaré un exemple que em va explicar una voluntària. Va veure com un home pagava a la seva dona, va voler-ho denunciar en uns monja i la resposta va ser que la meditació ho cura tot. A part d'això, els projectes que tenen per ensenyar anglès no estan molt ben fundats, ja que no tenen un currículum comú i, per tant, cada vegada que entra un nou voluntari, es torna a començar de zero. Entenc que la intenció del projecte és molt diferent del que vaig veure a la Fundació Vicenç Ferrer i, a més, el centre és molt més nou. Tot i així, en alguns sentits crec que necessiten millorar. Ara sí, moment foto:

 
Aquí els nens del poblet fent algun dels jocs.

 
Aquí una selfie amb uns quants nens. L'últim dia vaig treure la càmera i van embogir. Aquest mateix dia, vaig haver de portar a coll durant una horeta un nen de mesos completament despullat, que havia vingut amb el seu germà i sinó, aquest segon, no podia jugar.

 
Per últim, la foto de la classe d'anglès d'ahir amb les monges.

No tinc cap foto de les Alms, ja que em feia cosa treure el mòbil mentre estava demanant menjar. Espero poder escriure ben aviat amb aventures d'un nou país! Petoooons

dilluns, 14 de novembre de 2016

Mandalay, Bagan i llac Inle

Hola de nou, família!!

He estat un altre cop molts dies sense escriure, així que només us faré cinc cèntims del que hem fet aquests dies. El poblet prop de Yangon va estar molt bé i, per descomptat, no vam pas perdre l'avió! Vam arribar a Mandalay que ja era fosc i vam anar cap a l'hotel i a dormir. El primer dia a Mandalay vam llogar 3 motos per visitar la ciutat, ja que és força gran i a peu no haguéssim pogut. Els meus pares anaven en una i els tres germans ens ho anàvem tornant. Vam visitar el que havia sigut el palau reial i que és immens, però una reconstrucció datada dels anys noranta i que per mi, feia perdre molta gràcia a l'edifici. A la tarda vam pujar a una pagoda molt enfilada per unes escales i després vam anar al pont de teca més llarg del món.

L'endemà, vam agafar una barca per anar a un altre poble amb moltes ruïnes i cap al vespre vam agafar un bus nocturn cap a Bagan. Teòricament, pensàvem que el bus nocturn duraria tota la nit i que seria molt còmode, però cap de les dues coses van resultar ser veritat. Vam arribar a Bagan pels volts de les tres de la matinada després d'un viatge amb un conductor dj que no parava de posar música a tope i un canvi de bus a un de més petit en mig d'un camí de carro. Com que no esperàvem arribar tan d'hora, aquella nit no teníem habitació d'hotel, però en arribar, ens van deixar una habitació doble per a tots cinc. L'endemà vam decidir llevar-nos una mica més tard, descobrir els voltants a peu i a la tarda (la una) llogar una moto elèctrica. 

Vam llogar una moto per cadascú i sort, ja que els carrers a Bagan són tots de carro. Es tracta d'una esplanada immensa amb més de mil pagodes repartides. Aquella tarda vam aprofitar per visitar les més famoses i a la nit, banyar-nos a la piscina de l'hotel. El dimecres, després de descansar cadascú al seu llit, vam llogar un taxi per anar al Mont Popa. Una petita muntanya a la vora de Bagan plena de monos i on has de pujar descalç esquivant-ne les caques. Tot i així, hi ha molta gent que s'encarrega d'anar-ho netejant i és menys fastigós del que esperava. A la tarda vam tornar a llogar una moto elèctrica per seguir veient alguns altres temples menys concorreguts.

L'endemà al matí, per si ja us heu perdut de data, passem a dijous, vam agafar un minibús només per nosaltres i vam anar en direcció al llac Inle. El viatge va durar tot el dia, així que quan vam arribar a l'hotel ja només vam anar a sopar i dormir. Divendres vam llogar una barca taxi que ens va portar a visitar tot el llac. És una passada, és reserva de la biosfera i molta gent del voltant viu del que el llac els dóna: menjar, turisme, comerç, etc. El llac Inle i els seus votants són també famosos pels trekkings que s'hi poden fer. N'hi ha de dos dies i una nit o tres dies i dues nits. Nosaltres vam decidir passar només una nit fora. Així, el dissabte al matí ens va venir a buscar un guia i vam començar la caminada per la jungla. Vam passar per poblats súper petits i vam dormir en un monestir sense ni llum. El guia ens cuinava uns plats excel·lents i les vistes van ser genials. Ahir vam fer la caminada de tornada fins a l'hotel on dormíem i on hem fet nit i ara us escric des del l'aeroport d'Inle on estem a punt d'agafar un avió en direcció a Yangon.

Els meus pares i en Joan ja marxen demà cap a Catalunya. L'Oriol encara es quedarà fins el dia 20 i hem decidit anar a viure els dies que ens queden amb uns monjos prop de Yangon. Ja us explicaré l'experiència. A partir d'aquí, la idea és anar direcció a Laos :) Ara moment foto!!!

 
Això era un camí d'aquell poblet de l'altra banda de Yangon. Vam llogar tuc-tucs d'aquells que són bicicletes i ens van portar pedalant per tota la regió. 

 
En Joan i jo en una moto per Mandalay. A davant els meus pares i a la dreta es veu la muralla del palau reial. 

 
Dins del palau reial els monjos demanaven de tirar-se fotos amb nosaltres.

 
Aquesta foto és d'una part del pont de teca més llarg del món. Hi vam anar per la posta de sol i era increïble. A més, ens vam comprar un coco i ens el vam menjar mentre es ponia el sol. 

 
Les escales de pujar al Mont Popa plenes de monos.

 
Pal selfie i la barca taxi que ens va portar tot el dia pel llac Inle.

 
Una part de la caminada del primer dia amb el nostre guia. Anava amb xancletes i la faldilla típica que porten aquí.

 
Aquesta foto és del sopar al monestir. Com que no hi havia llum, sopàvem amb espelmes i a terra, sense cadires. El menjar va ser boníssim. El monestir estava a gairebé 1700m i, tot i que no hi feia fred, un jerseiet no sobrava pas.

 
Aquesta ja és de la caminada de tornada. Tot era verdíssim i maquíssim!

 
Finalment, abans d'acabar la caminada, vam fer una parada en un celler per fer un tast de vins fets a Myanmar. Una experiència diferent i moooolt turística. Tothom anava net i polit i nosaltres plens de fang i suats de tot el dia caminant, però això també hi va donar el seu punt.

Fins aviat i petooooons!!!!


divendres, 4 de novembre de 2016

Koh Tao i inicis de Myanmar

Hola de nou!!! 

Perdoneu per haver estat tants dies sense escriure, però des que han arribat els meus pares que no hem parat!! Ho vaig deixar que érem a Krabi, així que continuaré des d'allà. De Krabi, amb en Jonathan i l'Aamir (el noi indi) vam anar amb un ferri nocturn cap a Koh Tao, una illa a l'est de Tailàndia. Allà hi vam estar quatre dies, bàsicament per treure'ns el títol de submarinisme. No vam fer gaire res més que el curs, però va valdre molt i molt la pena. Ara ja puc baixar al fons marí de tot el món sola. D'allà, el dia 29 vam marxar en direcció a Bangkok primer amb un ferri i després amb un tren nocturn, ja que el dia 31 al matí jo tenia el vol en direcció a Myanmar.

De Bangkok aquest cop no en vam visitar res, però vam anar a fer unes birres per acomiadar-me. L'endemà d'hora al matí ja vaig anar cap a l'aeroport per marxar a Myanmar. Vaig arribar vora les deu del matí i després de passar immigració vaig dirigir-me a l'hotel. En arribar, després de saludar la família, vaig adonar-me que m'havia descuidat l'iPad a l'aeroport. Així doncs, amb el meu pare vam agafar un taxi per tornar-hi. No l'havien trobat, però vam quedar que em trucarien si el trobaven. En arribar de nou al centre, vam anar a dinar i visitar una mica. A mig caminar em van trucar de l'aeroport que havien trobat l'iPad. És increïble!!! Me l'havia descuidat en un carro a fora a l'aeroport i ningú el va robar. Myanmar és un país moooolt segur.

Després de l'ensurt, vam anar a la pagoda més gran i cap a sopar i dormir. L'endemà, dia 2, l'Oriol va arribar pels volts de les dues a l'hotel i vam agafar un taxi en direcció a Hpa An. Després de més de sis hores de cotxe hi vam arribar, però ja era fosc. L'endemà, vam llogar motos i vam visitar el poble i els voltants. Una passada de lloc, maquíssim. En arribar a l'hotel vam contractar un bus per tornar a Yangon, ja que el dia 4 teníem un vol cap a Mandalay. Així doncs, ahir vam agafar el bus a les 8.30 del matí i després d'un llarg trajecte, vam perdre el vol. Per sort, en comptes de fer-nos pagar de nou, ens van canviar el vol per un per avui dia 5 pel mòdic preu de 5$, que només podien ser dòlars. Així doncs, després del canvi, vam tornar a l'hotel dels primers dies a fer-hi nit. Avui aprofitarem per anar a un poblet a la vora de Yangon mentre esperem el vol. Ara és hora de fotos.

 
Foto d'en Jonathan, l'Aamir i jo amb les ulleres d'snorkel ben marcades. Mentre esperàvem per les classes de submarinisme, vam llogar kayaks i ulleres i vam anar a investigar l'illa.

 
Foto de l'última immersió. M'agradaria penjar més fotos, però les tinc en un pen i no les puc passar a la tablet.

 
Aquestes són les vistes que teníem des de l'habitació de l'hotel a Koh Tao. Van ser quatre dies de relax i submarinisme!

 
Aquí el tren cap a Bangkok. L'aire acondicionat estava a tope i feia molt fred...

 
Aquesta foto ja es de Hpa An. Vam pujar a una pagoda dalt d'una muntanya i aquestes eren unes escales que havies de pujar... Les vistes valien la pena, però entre el sol i la calor va ser força dura la pujada...

 
Això és una piscina natural, també prop de Hpa An. S'hi estava perfecte!!

 
Per últim per avui, una foto de tota la família!!! 

Espero poder escriure d'aquí poc amb noves fotos i aventures!! Petons a tots i a totes :)