dilluns, 14 de novembre de 2016

Mandalay, Bagan i llac Inle

Hola de nou, família!!

He estat un altre cop molts dies sense escriure, així que només us faré cinc cèntims del que hem fet aquests dies. El poblet prop de Yangon va estar molt bé i, per descomptat, no vam pas perdre l'avió! Vam arribar a Mandalay que ja era fosc i vam anar cap a l'hotel i a dormir. El primer dia a Mandalay vam llogar 3 motos per visitar la ciutat, ja que és força gran i a peu no haguéssim pogut. Els meus pares anaven en una i els tres germans ens ho anàvem tornant. Vam visitar el que havia sigut el palau reial i que és immens, però una reconstrucció datada dels anys noranta i que per mi, feia perdre molta gràcia a l'edifici. A la tarda vam pujar a una pagoda molt enfilada per unes escales i després vam anar al pont de teca més llarg del món.

L'endemà, vam agafar una barca per anar a un altre poble amb moltes ruïnes i cap al vespre vam agafar un bus nocturn cap a Bagan. Teòricament, pensàvem que el bus nocturn duraria tota la nit i que seria molt còmode, però cap de les dues coses van resultar ser veritat. Vam arribar a Bagan pels volts de les tres de la matinada després d'un viatge amb un conductor dj que no parava de posar música a tope i un canvi de bus a un de més petit en mig d'un camí de carro. Com que no esperàvem arribar tan d'hora, aquella nit no teníem habitació d'hotel, però en arribar, ens van deixar una habitació doble per a tots cinc. L'endemà vam decidir llevar-nos una mica més tard, descobrir els voltants a peu i a la tarda (la una) llogar una moto elèctrica. 

Vam llogar una moto per cadascú i sort, ja que els carrers a Bagan són tots de carro. Es tracta d'una esplanada immensa amb més de mil pagodes repartides. Aquella tarda vam aprofitar per visitar les més famoses i a la nit, banyar-nos a la piscina de l'hotel. El dimecres, després de descansar cadascú al seu llit, vam llogar un taxi per anar al Mont Popa. Una petita muntanya a la vora de Bagan plena de monos i on has de pujar descalç esquivant-ne les caques. Tot i així, hi ha molta gent que s'encarrega d'anar-ho netejant i és menys fastigós del que esperava. A la tarda vam tornar a llogar una moto elèctrica per seguir veient alguns altres temples menys concorreguts.

L'endemà al matí, per si ja us heu perdut de data, passem a dijous, vam agafar un minibús només per nosaltres i vam anar en direcció al llac Inle. El viatge va durar tot el dia, així que quan vam arribar a l'hotel ja només vam anar a sopar i dormir. Divendres vam llogar una barca taxi que ens va portar a visitar tot el llac. És una passada, és reserva de la biosfera i molta gent del voltant viu del que el llac els dóna: menjar, turisme, comerç, etc. El llac Inle i els seus votants són també famosos pels trekkings que s'hi poden fer. N'hi ha de dos dies i una nit o tres dies i dues nits. Nosaltres vam decidir passar només una nit fora. Així, el dissabte al matí ens va venir a buscar un guia i vam començar la caminada per la jungla. Vam passar per poblats súper petits i vam dormir en un monestir sense ni llum. El guia ens cuinava uns plats excel·lents i les vistes van ser genials. Ahir vam fer la caminada de tornada fins a l'hotel on dormíem i on hem fet nit i ara us escric des del l'aeroport d'Inle on estem a punt d'agafar un avió en direcció a Yangon.

Els meus pares i en Joan ja marxen demà cap a Catalunya. L'Oriol encara es quedarà fins el dia 20 i hem decidit anar a viure els dies que ens queden amb uns monjos prop de Yangon. Ja us explicaré l'experiència. A partir d'aquí, la idea és anar direcció a Laos :) Ara moment foto!!!

 
Això era un camí d'aquell poblet de l'altra banda de Yangon. Vam llogar tuc-tucs d'aquells que són bicicletes i ens van portar pedalant per tota la regió. 

 
En Joan i jo en una moto per Mandalay. A davant els meus pares i a la dreta es veu la muralla del palau reial. 

 
Dins del palau reial els monjos demanaven de tirar-se fotos amb nosaltres.

 
Aquesta foto és d'una part del pont de teca més llarg del món. Hi vam anar per la posta de sol i era increïble. A més, ens vam comprar un coco i ens el vam menjar mentre es ponia el sol. 

 
Les escales de pujar al Mont Popa plenes de monos.

 
Pal selfie i la barca taxi que ens va portar tot el dia pel llac Inle.

 
Una part de la caminada del primer dia amb el nostre guia. Anava amb xancletes i la faldilla típica que porten aquí.

 
Aquesta foto és del sopar al monestir. Com que no hi havia llum, sopàvem amb espelmes i a terra, sense cadires. El menjar va ser boníssim. El monestir estava a gairebé 1700m i, tot i que no hi feia fred, un jerseiet no sobrava pas.

 
Aquesta ja és de la caminada de tornada. Tot era verdíssim i maquíssim!

 
Finalment, abans d'acabar la caminada, vam fer una parada en un celler per fer un tast de vins fets a Myanmar. Una experiència diferent i moooolt turística. Tothom anava net i polit i nosaltres plens de fang i suats de tot el dia caminant, però això també hi va donar el seu punt.

Fins aviat i petooooons!!!!


2 comentaris:

  1. M'agrada molt anar tenint noitícies teves! Ja les trobava a faltar ;) Pel que expliques, sembla que, aquests dies que has passat amb la familia, han anat súper bé. Deu ser estrany trobar-vos tots junts, en un lloc tan diferent! Desitjo que el viatge, ara ja sola , continuï anant tan bé com fins ara.
    Una abraçada i fins aviat.

    ResponSuprimeix
  2. Hola Marta!!! M alegrat tornar a lleuger totes aquestes experiències tant genials , i que les hagis pogut compartir em la família . Per mi aquest bloc es com un llibre que cada dia no em puc deixar de lleigir .una forta abraçada i un petó molt gran😘😘😘😘

    ResponSuprimeix