dilluns, 24 d’octubre de 2016

Bangkok i Krabi

Hola de nou!!!

Ja estic totalment recuperada!!! Així doncs, us explico una mica com ha anat tot. Encara que Bangkok no val molt la pena, vaig haver-m'hi d'estar més del que m'hagués agradat. Tot i així, no va estar tan malament. L'hostal on estava era perfecte i vaig conèixer molta gent. Entre ells en Jonathan, un noi de Texas amb el qual em vaig fer des del primer moment. Un cop em vaig trobar millor, vam decidir descobrir una mica la ciutat amb ell. El primer dia que vaig sortir, vam poder visitar tots els temples amb tuk-tuk per només 20 bhats a causa de la mort del rei. La veritat és que l'hostal era tan còmode que m'hi estava fins tard i només visitàvem durant unes quatre o cinc hores. Amb aquest temps però, n'hi va haver prou per adonar-nos de com d'importants era la figura del rei. Un dia (ja em perdo una mica amb els dies, així que considerarem la setmana a Bangkok com una unitat), estàvem comprant en un centre comercial i, de cop, tota l'activitat va parar per veure una cerimònia pel rei.

Un altre dia ens disposàvem a visitar el palau reial, però estava tancat. En comptes d'això, ens vam trobar una fira immensa amb parades de menjar, beure i serveis gratuïts en honor al rei. Allà hi vam estar tot el dia, realment valia la pena. Cal dir que Bangkok no és una ciutat que recomanaria. Tot i així, la ocasió s'ho valia i va ser curiós veure com tot un país s'uneix per una causa. 

El dissabte al vespre, amb en Jonathan vam agafar un vol en direcció Krabi, un poble al sud-oest de Tailàndia. El temps no està acompanyant gens, però tot i així ens hem banyat a l'oceà, hem anat a caminar pels voltants i hem conegut nova gent. De fet, demà ja marxem cap a Koh Tao, una illa a l'est del país on suposadament ha de fer més bon temps... Ens hi acompanyarà un noi indi que vam conèixer ahir i la intenció és fer el curs de submarinisme!! Ja us ho aniré explicant. Queda ben poc per veure els meus pares a Myanmar i, encara que em fa il·lusió veure'ls, el temps ha passat volant i no em faria res tenir encara un parell de setmanes... :)

 
Una imatge de l'interior d'un temple a Bangkok. No us n'ensenyaré pas més, ja que no valen molt la pena i tots s'assemblen molt...

 
Aquesta foto la va tirar en Jonathan i és just davant del palau reial. Tota aquesta gent esperava per veure membres de la família reial. Nosaltres també vam esperar, però el moment de passar van ser just dos segons...

 
Aquesta foto també és d'en Jonathan i és del moment en què tota l'activitat del centre comercial va parar per veure alguna cosa de la família reial per la tele.

 
 
Aquí dues fotos del moment d'afaitar en Jonathan. Entre les activitats gratuïtes davant de la casa reial hi havia la possibilitat de tallar-se els cabells. Vaig demanar si era possible afaitar-lo i hi van estar d'acord. El que encara no entenc és com ell va estar-hi d'acord!!

 
Diumenge al matí vam anar a la Tiger Cave, ja a Krabi. S'han de pujar 1260 graons per arribar a dalt. La foto és just després d'acabar de baixar tots els graons... Vaig suar com mai!!!
 
Com es pot veure a la foto, el temps no ens acompanya gaire... Tot i així, ens seguim banyant. A la foto es pot veure la calma just abans d'una gran tempesta.

Fins aviat família!!! :)


dissabte, 22 d’octubre de 2016

Khajuraho, Varanasi i Kolkata

Hola, família!!! 

He estat molts dies sense escriure perquè he estat malalta... Us ho començo a explicar des d'on ho vaig deixar. Vaig arribar a Nova Dehli i directament, amb la Roma, vam agafar un tren nocturn en direcció Khajuraho. Vam arribar-hi al matí i vam anar amb una família amb la qual, teòricament, dormiríem. Després de dutxar-nos, vam anar a veure els típics temples amb les postures del kamasutra. Com que el conjunt arquitectònic no era molt gran, vam pensar que no calia visitar el poble més dies, així que vam reservar un tren en direcció Varanasi per aquella mateixa nit. Després d'això, vam descansar i ens vam preparar per un petit festival. De nou, em vaig vestir amb el meu sari i en arribar a la cerimònia, tothom volia fotos amb mi. De fet, ens van fer seure amb el rei i la reina de Khajuraho. Després, vam sopar amb un senyor que havíem conegut al tren la nit anterior, i que va resultar ser el cosí del rei. 

El viatge en tren a Varanasi va ser força dur. Com que havíem reservat el tren amb poc antelació, ens va tocar compartir llitera amb la Roma, així que la nit va ser mogudeta. En arribar a Varanasi, vam anar a un hostal, ens vam dutxar i vam començar a investigar, encara que jo ja hi havia estat. Vam tastar diversos tipus de menjar de carrer (i potser això va ser la causa de la meva malaltia). Vam anar a dormir d'hora, ja que l'endemà volíem veure sortir el sol en una barca al Ganges. Com he dit, la meva primera vegada a l'Índia ja havia visitat Varanasi, però a causa d'estar malalta, no vaig poder veure sortir el sol des de la barca. Així doncs, aquesta vegada no ho podia deixar perdre. La resta del dia vam anar a visitar ghats (els carrers que van a parar al riu). Vam anar a veure el ghat on cremen la gent i, potser això, juntament amb el menjar del carrer, la calor de la ciutat i la seva brutícia van ser els desencadenants dels meus vòmits. L'endemà encara em vaig llevar bé i vam seguir visitant Varanasi, però al vespre, a les 6, quan fan un espectacle religiós en el ghat central, vaig haver de marxar cap a l'hostal on vaig començar a vomitar. Aquella matinada tenia un tren en direcció a Kolkata, però vaig decidir perdre'l i agafar un avió a la tarda del dia següent.

L'endemà, vaig descansar fins a les 12, quan em feien fora de l'hotel i, encara que el meu avió era cap a les 7 de la tarda, ja em vaig dirigir a l'aeroport, ja que no tenia ganes de moure'm. Trobar un taxi va ser una tasca força difícil i em va haver d'ajudar un polícia. El vol va anar molt bé. Un cop a Kolkata m'esperava un noi de Couchsurfing, en Sou. En arribar, em va rebre molt bé i em va explicar que ell ara viu i treballa a Hong Kong, però que ara està de vacances. En comptes de dormir a casa seva, vam dormir a casa d'un seu amic. La combinació era molt graciosa. En Sou és hindú i gay, i el seu amic i el germà del seu amic (els propietaris del pis) són musulmans i un d'ells és model. Dic que és curiosa, perquè la combinació trenca tots els estereotips que puguem tenir. Feien broma de tot i no tenien cap problema. Encara que no em trobava bé del tot, vaig estar amb ells fins que van anar a dormi, ja que no volia ser maleducada. 

L'endemà, en Sou tenia una mena de festival d'alumni de la seva antiga escola on havia de puntuar una passarel·la de models. A mi em va fer passar com a fashion victim de Barcelona. Jo, amb la meva roba hippie de viatjar a l'Índia... L'experiència hauria estat genial si jo m'hagués trobat bé... Aquella nit vam dormir a casa en Sou amb la seva mare i l'endemà al matí vaig anar a l'aeroport per agafar un avió en direcció Bangkok. 

Sorpresa! Hi ha hagut canvi de plans i en comptes d'anar a Nepal, ara mateix us escric des de Bangkok. Resulta que els bitllets a Nepal eren molt cars i, igualment, per anar a Myanmar, havia de passar per Tailàndia. Així doncs, vaig pensar que era una bona opció aprofitar per visitar el país un parell de setmanes. Dilluns, doncs, vaig arribar a Bangkok i vaig anar a un hostal. L'hostal és molt innovador i nou i s'hi està molt bé. Aquella nit vaig dormir-la tota, ja que encara em trobava malament. Ahir també vaig estar tot el dia a l'hostal descansant, ja que em sembla que em faltaven hores de relax i no tant moviment amunt i avall. Avui ja no tinc febre, però encara tinc una mica de diarrea. Així doncs, encara no sé quin dia podré començar a voltar lliurement. Primer, vull estar segura del meu estat de salut. No vull forçar més la màquina. Ja us aniré donant informacions de Tailàndia, el que si que us puc assegurar, encara que no ho he vist molt amb els meus propis ulls és que la mort del rei es nota i molt.

 
Algunes figures eròtiques dels temples de Khajuraho.

 
La Roma i jo amb el rei i la reina de Khajuraho.

 
La sortida del sol des del riu Ganges a Varanasi.

 
Foto de la passarel·la de models a Kolkata. Era amateur, però hi havia molt bon nivell!

Fins aviat!!! Espero poder escriure d'aquí poc amb moltes fotos de Tailàndia. Això voldrà dir que ja em trobo bé del tot. :)



dilluns, 10 d’octubre de 2016

Bangalore

Hola de nou!! 

Aquest cop us escric des de l'aeroport de Bangalore. D'aquesta ciutat sobretot he de dir que com ja m'havien comentat és molt moderna. Gairebé tothom, especialment el jovent treballa en el terreny de les noves teconologies, especialment en desenvolupament de software. Pel que he pogut comprovar amb la gent que he conegut, treballen molt, però els sous no estan malament.

El primer dia vaig arribar a casa del noi de Couchsurfing, en Nishant. Viu molt allunyat del centre, en una zona que té per nom Electronic City (amb el nom ja es pot comprovar el que us deia abans). Com que al tren no havia dormit gaire, vaig aprofitar per dormir una mica i a la tarda vam anar a donar un vol pel centre. Vam anar a fer uns birra en un pub que es diu Prost i on fan les birres artesanes. L'alcohol aquí és molt car. Quan vam estar cansats vam tornar cap a casa. 

L'endemà en Nishant treballava, així que vaig anar a explorar una mica per la meva banda. Vaig anar a un centre comercial i només per veure com han aconseguit barrejar la seva cultura amb la nostra. Cap al tard, vaig tornar a casa amb taxi compartit i vaig conèixer una noia, la Nana, i vam quedar que parlaríem per fer alguna cosa diumenge, ja que en Nishant tornava a treballar. En arribar a casa, vaig poder parlar amb companys de pis d'en Nishant, ja que ell encara treballava. En Nishant ha viatjat força i, a més, té una germana als Estats Units, així que és força enterat del món. Per la seva banda, els dos companys no s'han mogut mai de Bangalore i no sabien ni que Espanya fa frontera amb França o que Barcelona té mar.

El dissabte en Nishant tenia festa, així que vam anar a visitar un parc, el parlament i a l'M.G road (cada ciutat en té una, és Mahatma Gandhi road). Allà em vaig comprar un sari per anar a una festa ahir amb la Nana. El pobre noi em va haver d'esperar una hora mentre decidia... després d'això vam anar a prendre alguna cosa i cap a casa. Ahir, em vaig llevar i vaig preparar tot l'equipatge per anar a casa la Nana. Allà, junt amb una amiga, em van vestir i maquillar. S'ho van passar pipa, deien que era com maquillar i pentinar una nina! Al vespre vam anar a un festival. Ara mateix estem immersos en un dels festivals més grans de l'Índia, que dura deu dies. Ahir, se celebrava a partir de balls. Va ser divertidíssim. Vaig ballar cançons de Bollywood cantades i tocades en directe durant unes quatre hores.

La Nana té un cosí que treballa a l'aeroport. Així doncs, aquest matí, he agafat un taxi cap a l'aeroport i allà m'esperava el seu cosí, en Rama, que m'ha fet companyia fins que he hagut de facturar. Ara mateix agafo un avió en direcció a Nova Dehli on m'espera un noia i, juntes, agafem un tren nocturn avui mateix en direcció a Khajuraho.

Com heu pogut comprovar, Bangalore no té molt per visitar, però molt bona gent! Ara algunes fotos i fins aviat.

  
Foto del parlament de Bangalore.

 
Aquí una foto d'en Nishant i jo en un bar.

 
La Nana i jo al festival d'ahir.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Fundació Vicenç Ferrer

Ja torno a ser aquí!!!

Com us vaig dir, aquesta publicació va dedicada a la feina que porten a terme a la fundació. Per començar, és indispensable dir que la feina que fan és increïble i que es veu clarament que han canviat la vida de molta gent. El dilluns ens van ensenyar l'hospital infantil, la tomba de Vicenç Ferrer i a la tarda el projecte dona a dona. Les instal·lacions de l'hospital em van sorprendre positivament. A més, et relacionen amb la feina que va fer Ferrer i estan tots molt agraïts. El principal problema que es troben és que formen molts bons metges amb l'ajuda de voluntaris espanyols i, quan acaben la formació, se'n van a la privada on cobren millor. A part d'això, és increïble com amb només aportacions voluntàries (més el treball incansable de Vicenç Ferrer i la seva dona, Anna) es pot tirar endavant un sistema sanitari tan bo. Ens van explicar que per als nens apadrinats i les seves famílies, la sanitat és gratuïta. Per a les castes més pobres té un preu simbòlic i, per a la resta, s'ha de pagar tot. Es veu que en un inici era gratuït, però es van adonar que la gent no hi donava tanta importància si ho tenien sense pagar. En canvi, en el moment en què se'ls fa pagar una quantitat simbòlica, en prenen consciència.

Pel que fa a la tomba, és un lloc idíl·lic i més endavant us n'ensenyaré una foto. El projecte dona a dona té com a objectiu principal potenciar la independència econòmica de les dones. Se'ls dóna (he estat desconnectada del món acadèmic, però he sentit alguna cosa dels diacrítics, no sé si aquest ha desaparegut o no, de moment el mantinc) propietats per tal que puguin tirar endavant econòmicament. Vaig trobar molt interessant el fet que només construeixen cases si estan en nom de les dones. D'aquesta manera, s'asseguren que els homes les tractaran bé, ja que les terres són seves. 

Ahir vam anar a visitar diverses escoles: per nens amb discapacitats, cecs i sords. La idea, de nou, està molt ben aconseguida, ja que preveuen un futur pels nois i noies. Aquells qui vulguin marxar a treballar als seus pobles, ho poden fer. Tot i així, també es poden quedar treballant a la fundació, fent manualitats que després es venen a la botiga de la fundació. A la tarda vam anar a veure l'escola de formació. És un centre per a nois i noies que han acabat els estudis superiors, però que són pobres i no tenen feina. Durant un any intensiu, se'ls ensenya anglès, una segona llengua i recursos per trobar feina. Al cap de l'any, la inserció laboral és de prop del 90%. Al vespre, ens va rebre l'Anna Ferrer, una dona molt simple però, tot i la seva edat, amb una força i ganes de treballar admirables.

Avui al matí hem anat a veure com feien algunes d'aquestes manualitats i també un projecte ecològic per tal de fer que Anantapur deixi de ser un desert (un dels somnis que Vicenç Ferrer tenia). A la tarda hem tornat a visitar hospitals, però aquesta vegada el general i el de persones amb VIH. Ha sigut força dur, però està bé veure que tenen alguna solució i que, a més, fan campanyes de prevenció.

Encara que el meu avi tenia una nena apadrinada, no he pogut veure-la. Es veu que viu molt lluny de la fundació i li ha estat impossible de venir. Potser és una senyal que he de tornar a la Fundació aviat. Pel que m'han explicat altres visitants, els nens et reben molt efusivament i és una festa per tot el poble, ja que els diners no només incideixen en el nen o nens apadrinat, sinó en tota la comunitat.

 
Aquí es por veure la tomba de Vicenç Ferrer. Està situada en un parc molt proper dels hospitals i hi ha un parc infantil just al costat, ja que a ell li encantaven els infants.

 
Aquest és el moment en què ens explicaven el projecte dona a dona

 
Aquests són alguns projectes de manualitats. En el primer estampen teles i en el segon cusen.

 
I aquí una foto de l'Anna Ferrer i jo.

Aquesta nit agafo el tren en direcció a Bangalore. M'han dit que és una ciutat molt moderna. Ja us aniré informant!

dilluns, 3 d’octubre de 2016

Hampi i Anantapur

Holaaaa!!

He estat uns quants dies desconnectada, ja que no he tingut Internet. L'últim dia a Goa va ser força divertit, al matí de dimecres vaig anar de sud a nord conduint la moto sola per grans carreteres amb una qualitat força normaleta. A la tarda vam anar a una platgeta amb la Janka a comprar un regal pel seu nòvio i a prendre alguna cosa. L'endemà a les set del matí em sortia el tren en direcció a Hampi. El viatge va ser força pesat, però el poble s'ho mereixia.

Hampi havia estat una ciutat molt important pels voltants del 1500, malauradament els musulmans hi van entrar i van destruir-ho tot. Bé, simplement van corrompre els temples fent malbé algunes parts de les escultures. La religió hindú, en el moment en què les escultures a les quals resen estan una mica espatllades ja perden el poder. Així doncs, actualment, Hampi és un conjunt arquitectònic impressionant de temples i més temples, però que en la seva immensa majoria ja no serveixen com a lloc de culte.

El primer dia, vaig arribar pels volts de les cinc de la tarda i vaig travessar el riu amb una barca que et cobra 10 rúpies, ja que el poble està dividit en dos, essent la meva banda la part més turística (plena, pleníssima d'israelians). En arribar, el meu couchsurfer, en Gali, ja m'estava esperant i em va portar a una guesthouse, ja que no tenia prou espai a casa seva. Seguidament vam anar a un petit turó per veure la posta de sol. En Gali té una botiga de música i ha après a tocar nombrosos instruments amb l'ajuda dels turistes. Ja fa temps que es reuneix a l'hora de la posta de sol a un petit turó i toca música amb tothom qui vol. Aquella nit vaig anar a dormir d'hora, perquè estava cansada.

L'endemà, en Gali em va presentar una colombiana, l'Ivon, que es convertiria en la meva companya d'exploració de Hampi. Vam llogar un rickshaw i vam visitar tots els temples possibles. L'Ivon és professora de ciències socials i una apassionada de la història. Així doncs, vam passar-nos tot el dia visitant els temples de dalt a baix. El dissabte vam anar caminant a diversos punts d'interès. La gent acostuma a llogar motos per fer el trajecte, però ens venia de gust caminar i sort que ho vam fer. Vam anar a parar a un poblat i ens van convidar a fruita i vam poder parlar una mica amb la gent. Molt bonic.

Aquella mateixa nit, vaig agafar el tren en direcció a Anantapur (on hi ha la fundació Vicenç Ferrer). Com que el meu avi tenia una nena apadrinada, em feia molta il·lusió veure el treball que duen a terme. Com que vaig arribar a la matinada, la primera nit la vaig dormir en un hotel i el diumenge al matí vaig anar cap a la fundació. El diumenge és dia festiu, així que no hi ha cotxes que et portin a visitar. De totes maneres, vaig anar amb un grup de voluntaris a donar un volt per la ciutat.

Avui ja he començat a visitar, ja us explicaré l'experiència en una altra publicació, que aquesta ja s'està allargant massa i així us ho explicaré tot en una de sola. M'hi quedo fins el dia cinc d'octubre. Ara el moment foto:

 
Aquesta foto és d'una posta de sol des d'un bar a Goa.

 
Aquí a primera fila en Gali i alguns turistes que es reuneixen per la posta de sol a Hampi cada dia.

  
Aquests són alguns dels temples de Hampi. El primer és un garatge d'elefants. 

 
Aquest era el palau de la reina i la que hi ha al meu costat és l'Ivon.

Espero poder escriure aviat per explicar-vos tota la feina que es porta a terme a la fundació. Pel que he vist avui, és una passada!!!

Fins aviaaaaaat