dimarts, 27 de setembre de 2016

Mumbai 2 i Goa

Hola de nou!!

Perdoneu per no haver escrit des de fa dies, però no he estat massa per "casa"... dilluns a la nit vaig agafar el tren nocturn cap a Goa. El dia anterior havia anat a la Salsa Party amb la Yulia i un seu amic. Vaig alucinar de la gentada que hi havia i de com de famós és aquest tipus de ball! El tren en teoria tenia una durada de 13 hores i mitja, però els fantàstics monzons van allargar-lo tres hores més... Abans de marxar de Mumbai vaig veure que la velocitat mitjana del tren és rapidíssima (40km/h)! A part d'aquest petit incident, el viatge va anar molt bé i vaig poder dormir tota la nit perfectament! 

Un cop a Goa (ja eren quarts de quatre) la Janka, la meva segona couchsurfer, em va recollir i em va portar a casa seva. La Janka és d'Hongria, però va venir l'any passat a estudiar psicologia a l'Índia. Com que el seu nòvio només té visat turista, cada sis mesos n'ha de marxar dos, i ella aprofita per compartir pis amb viatgers, així no se sent sola. Després de deixar l'equipatge vam anar a menjar en un restaurant i vaig aprofitar per tastar el peix del qual m'havia parlat la Yulia. Aprofitant que érem vora del mar, vam anar-lo a veure, encara que ja era força fosc. Seguidament vam anar a casa i vaig anar a dormir d'hora, que estava cansada. L'endemà, diumenge, vam llogar una moto i la Janka em va guiar (conduïa jo, sense carnet perquè me'l vaig descuidar a Catalunya, cosa que no sembla importar-los gaire...). Vam visitar diversos llocs del sud de Goa, on viu ella. Tot i que de tant en tant plovia, no ens va impedir descobrir llocs molt i molt bonics. A la nit, vam anar a sopar amb una seva amiga i cap a dormir.

Ahir, vaig acompanyar-la al nord de Goa amb uns seus amics a gravar un vídeoclip. No és pas que sigui actriu, però un seu amic està estudiant comunicació i necessitaven algú per actuar. Va ser molt divertit de veure. Avui ella ha anat a la universitat i jo he aprofitat per anar a donar un vol pel poble i relaxar-me a la vora del mar. M'agarada molt el poble on viu (Majorda), perquè no és turístic. Des de diumenge que no plou, encara que tampoc fa gaire sol.

Demà torno a llogar una moto per descobrir el nord de Goa, aquest cop sola, i dijous a la matinada ja marxo cap a Hampi, una ciutat a l'interior amb unes ruïnes molt i molt boniques. Properament més detalls!

 
Aquesta és la primera impressió que vaig tenir del mar de Goa. Ja era fosc, però tot i així em va agradar molt. La sorra és finíssima, riu-te de la de l'Estartit!

 
Aquestes són les vistes des d'un temple i la Janka al mig! El camp que es veu és d'arròs. Hi ha plantacions immenses.

 
Aquestes són les vistes des d'un seminari de Raia. Quan anàvem per entrar, ens vam trobar un seminarista que ens va fer una ruta guiada per totes les instal·lacions. Una passada. Ens va explicar que antigament havia estat el palau de la reina de Portugal. De fet, Goa era una colònia portuguesa i, segons em va dir la Janka, actualment el 80% de la població encara és cristiana.

 
Aquesta imatge és de la gravació d'ahir. El vídeoclip va d'unes lesbianes, cosa poc acceptada a l'Índia, i, a part que les imatges han de ser molt subtils, els va costar molt trobar gent que hi vulgués actuar.

 
Per últim, una imatge graciosa. Aquest matí, estava llegint tranquil·lament a la platja quan de sobre he aixecat el cap i he vist que estava envoltada de vaques que pasturaven...

Petons i abraçades!

dimecres, 21 de setembre de 2016

Mumbai

Holaaa família!!! 

Aquesta vegada us escric des de Bombai!! Quan dimarts vaig marxar de Jaipur, ja tenia allotjament programat a Mumbai. Vaig trobar un noi per Couchsurfing, una web que permet anar a casa de gent local gratuïtament amb la idea de fer un intercanvi cultural. És un pis gegant en una zona molt verda de Mumbai. L'únic problema és que està una mica lluny de la part turística... Juntament amb en Gaurav (el propietari) també comparteixo pis amb una noia russa, la Yulia. El primer dia va ploure molt i gairebé no vaig sortir del pis, només vaig anar a donar un vol pels voltants i a comprar menjar per fer una truita de patates. Ahir, ens canvi, vaig anar amb tren local fins a la zona turística, Colaba. També plovia molt, però tal com veig, la pluja no els priva de fer res, a mi tampoc. 

Colaba és un barri on tots els edificis són de l'era colonial britànica, així que fa la sensació que estàs voltant per Europa, una Europa una mica caòtica, però Europa. Aprofitant el viatge a l'estació de trens central, vaig comprar el bitllet de tren cap a Goa per aquest divendres a la nit. Hi ha diferents classes: 1AC, 2AC, 3AC i SL. La primera és la de més qualitat, la segona i la tercera només difereixen pel fet que una té 4 lliteres per compartiment i l'altra 6, SL és la classe sense aire acondicionat i en la qual no t'asseguren tenir lloc per dormir. Jo he agafat la classe 3AC, ja que el viatge dura 12 hores i està bé poder dormir "còmodament".

Ahir a la nit, van venir amics de l'església d'en Gaurav. Sí, és cristià. Encara que jo no cregui en Déu, la veritat és que va ser una xerrada molt interessant. Van parlar de com s'hauria de pregar segons el que Jesús diu a la bíblia. Avui aniré al parc nacional, encara que he llegit que a causa de les pluges els llacs estan saturats i tot una mica inundat, però avui que no plou s'ha d'aprofitar. A la nit anirem a una Salsa Party amb la Yulia i demà a la nit ja agafaré el tren cap a Goa, on segurament viuré a casa d'una noia d'Hongria. Ja us ho aniré explicant.

   
La primera imatge és el Taj Mahal Hotel. Va ser el primer hotel de tota l'Índia obert l'any 1903. Té molts història i sempre ha sigut un hotel molt innovador. Al costat, la imatge de la Gateway of India. Des d'aquest punt surten vaixells cap a l'illa dels elefants, on hi ha unes coves que diuen que són molt boniques. El problema és que ahir, amb el temporal, no em vaig veure en cor d'agafar un vaixell...

 
Aquesta imatge és per ensenyar-vos que plovia moltíssim i es van inundar els carrers. En realitat aquí anem en direcció contrària, però és que sinó, no haguéssim pogut passar amb el tuk-tuk.

 
Aquestes són les vistes que tinc des del pis on visc.


Pd: fins aviat!!!!


diumenge, 18 de setembre de 2016

Primers dies

Hola de nou!!! Us escric per explicar-vos novetats. Des que he arribat m'he estat amb l'Anushka. Ha sigut molt bona amfitriona. M'ha portat a visitar Jaipur amb moto juntament amb el seu boyfriend (la seva mare diu que només és friend i l'Anushka ja em va explicar perquè: són de castes diferents i, per tant, no es podran casar i no vol que l'Anushka prengui mal).

Ahir a la nit vam anar a una festa familiar, ja que una tieta de l'Anushka ha guanyat el premi a la millor professora de tota l'Índia. Jo era l'única estrangera, però em van tractar molt bé. Pel que vaig veure, la seva família és molt lletrada i tots són molt oberts de ment i força intel·ligents. Allà vaig tenir l'oportunitat de tastar menjar típic de la Índia: realment era molt bo però picava moltíssim, fet que ve fer que no m'ho pogués acabar tot. En aquest mateix sopar, vaig descobrir un xic l'arbre geneològic indi. Per ells tot són cosins i oncles (encara que es tracti d'un fill de cosí o encara més llunyà). Així doncs, no és d'estranyar que hi hagués molta gent. També a la festa vaig descobrir com se saluden entre familiars i coneguts, així com també algunes formalitats,

Aquest matí molt d'hora hem anat a veure sortir el sol des d'una muntanya. Recordo la primera vegada que vaig anar a l'Índia que el meu pare ja em va dir que el sol es pon molt més ràpid. Avui he pogut comprovar que, per contra, també surt molt més a poc a poc. Així, la sortida del sol s'ha convertit en veure il·luminar el cel i marxar. Després d'això l'Anushka m'ha ensenyat on entrenava i seguidament hem anat a descansar. A la tarda, com que ella tenia fein he sortit per primer cop a l'aventura!! De moment, cap problema remarcable.

 
Aquesta foto és en un parc molt bonic on van les parelles a festejar (i l'espelma: jo). La del mig és l'Anushka i el de la dreta el seu nòvio.

  
Així és com vam anar vestides a la festa de la tieta de l'Anushka. A mi em van deixar el vestit, ja que no he portat res de mudar en el meu equipatge. Al costat una foto del menjar picant que vaig poder tastar a la festa. Encara que ho sembli, no hi ha res de carn, només patates i tofu.

 
Foto de la sortida del sol des de la fortalesa. En realitat hem marxat que ja era més clar, però estava gravant un time-lapse i no he fet foto del final...

A la matinada de dimarts tinc un vol cap a Mumbai des d'on començaré el viatge (sola, ara sí) cap al sud. Ja us aniré informant.





divendres, 16 de setembre de 2016

Arribada

Després d'uns quants entrebancs amb els vols he arribat a Jaipur. Un taxi m'ha agafat per portar-me a casa l'amiga que tinc a l'Índia (l'Anushka), però entre que jo tenia poca informació del lloc i ell no parlava anglès, ens ha costat un xic. De fet, hem anat a parar a una escola de nois, que han hagut de trucar l'Anushka. Al final, el segurata de l'escola ens ha acompanyat! Ara escric des de l'habitació d l'Anushka. És com una residència on cada estudiant té una habitació completa amb bany; la cuina i el menjador són compartits. Ella se n'ha anat a entrenar pel torneig de boxe i jo mentrestant em quedo amb la seva mare, mentre m'explica coses del país i em prepara el te típic (picant, com no). Quan torni l'Anushka anirem a donar un vol, soparem i a dormir!!!

 
Ja no recordava que els cotxes i les motos aquí fan ús omís dels retrovisors i només es guien per les pitades de la gent. Fa que el fet que condueixin per la dreta no sigui important en comparació al caos que hi ha... Aquest de la foto és el pobre taxista que m'ha ajudat a trobar el meu destí tot parant a cada tuctuc que trobàvem per assegurar que anàvem bé.

 
Aquesta és l'habitació on m'estaré mentre visiti l'Anushka i el seu territori. Es pot veure en primer pla el sac de boxe per practicar. La seva mare m'ha dit que aviat tenen el torneig territorial (que equivaldria a les nostres autonomies) i més endavant l'estatal (a nivell de tot el país) que se sol fer a Dehli.


Pd: de moment això és tot. Perdoneu per la qualitat de les fotos. Quan surti a l'exterior acompanyada de gent local ja intentaré fer-ne més i de millor qualitat!