Final Laos i inicis Cambodja

Hola, família,

Ja torno a ser aquí amb més notícies del viatge. Del poblet tranquil on érem vam agafar una barca com la que havíem agafat pel riu fins al següent poble. Des d'allà les convinacions ja eren millors per carretera. La idea inicial era anar a veure unes coves on s'havien refugiat els comunistes durant la guerra de Vietnam. De totes maneres, quedava molt allunyat del recorregut i després de passar dos dies de relax al poblet, vam decidir anar cap a Luang Prabang altra vegada. Allà hi havia un festival de pel·lícules i tot i que ho vam intentar, vam desistir de seguida. Les pel·lícules eren amb subtítols en anglès, però els nens petits no pagaven d'aixecar-se i no podies llegir ni entendre res. 

L'endemà vam anar cap a Phongsali, on hi ha the plain of jars, unes pedres immenses en forma d'olla i que no se sap de quina època són exactament, però són molt antigues. Allà mateix també vam visitar ruïnes de temples amb més de 500 anys d'antiguitat. Per fer-ho, vam llogar una moto. Com que encara érem força al nord, a Phongsali hi feia força fred. D'allà van seguir en direcció sud per acostar-nos més a Cambodja. Vam fer una parada d'una nit en un poble poc turístic i el dia següent ens vam dirigir cap a Pakse, la ciutat més important del sud de Laos. Allà vam aprofitar per visitar les cascades que hi ha a la vora i descansar una mica de carretera.

El dia 13 de desembre, vam agafar una mini furgoneta en direcció a Don Det, una de les 4000 illes que hi ha al mig el Mekong i molt a la vora de la frontera amb Laos. L'illa és molt bonica i tranquil·la i la pots fer tota caminant. Després de dos dies allà, vam agafar un tuc-tuc cap a la frontera per travessar a peu. Resulta que tenen prohibit arribar fins a la frontera, així que et deixen a un quilòmetre. Vam començar a caminar, però al cap de res va passar un cotxe que ens va recollir i ens va portar a la frontera.

Primer necessites passar l'aduana de Laos on et posen el segell que deixes el país i després camines cap a la següent aduana, la de Cambodja, on primer et donen el visat i seguidament has d'anar a un altre lloc per aconseguir el segell del visat. En el moment de creuar, ens vam trobar amb uns francesos. El visat és més car si pagues amb moneda local que amb dòlars. Com que la parella no tenia dòlars, els van deixar creuar la fronterera per anar a canviar diners a un bar a uns 200 metres dins de Cambodja. En aquest mateix bar vam comprar bitllets en direcció a Siem Reap. 

Siem Reap. Una passada de lloc. Bé, la ciutat en si és el nucli turístic de Cambodja i m'atreviria a dir del sud-est asiàtic per excel·lència. El que val la pena és Angkor i tots els seus temples. L'entrada d'un dia val 20$ i la de tres dies 40$. Vam comprar la de tres dies i tot i així encara et falta temps per veure-ho tot. Vam llegir que de cara a l'any vinent els preus pujaran moltíssim i l'entrada d'un sol dia passarà a valdre prop de 40$... Bé, el que compta és com de bonic és tot. El segon dia, ens vam llevar cap a les cinc per veure sortir el sol des d' Angkor Wat. Érem nosaltres i unes mil persones més esperant únicament per fer "la foto" del temple reflectit a l'aigua. Suposo que s'ha de veure, però no repetiria. Els moments que més em van agradar van ser quan visitava temples sense gent, podies relaxar-te i gairebé transportar-te en el temps.

De Siem Reap, al cap de 4 dies allà, vam anar cap a la platja, Sihanoukville, per passar-hi el Nadal. Vam anar-hi amb un bus nocturn amb llits. Era la primera vegada que viatjava amb un bus amb llits i, tot i que era més còmode que seients, no vaig pas poder dormir bé del tot. A Sihanoukville hi hem passat cinc dies de relax total a la platja. Si bé els locals no celebren el Nadal, al tractar-se d'un lloc turístic tot estava ple d'arbres de Nadal i decoració nadalenca. Avui ens hem dirigit cap a Kampot, un poblet a la vora de la platja i on tenim pensat celebrar-hi el cap d'any.

Això és tot per ara, espero no tardar tant a escriure la propera vegada. Ara, moment foto.

 

Aquesta foto és del poblet tranquil. M'encanta perquè es pot veure la bandera de Laos, la comunista i un tractor molt típic de Laos.

 

L'entrada d'una cova que vam visitar en el mateix poble. Després d'això vam decidir fer una excursió, ens vam equivocar de camí i vam acabar pujant muntanya amunt pel mig de la jungla fins que vam decidir tornar perquè s'estava fent fosc...

 

La mare i el nen de l'hostal on estàvem. En aquesta foto, la mare havia begut força cervesa. El pare era l'encarregat de tirar endavant la casa i cuidar els fills, ella, de gaudir amb les amigues. La veritat és que no vam estar gaires dies en aquest poble, però va ser molt intens. Vam anar a parar a un hostal no molt barat, però la família era una passada i cada dia ens van convidar a sopar i cerveses. La mentalitat comunista és palpable a Laos i no els importa compartir tot allò que tenen.

 

Una de les foto de plain of jars. Hi vam trobar un grup fent sessió de fotos molt divertida.

 

Una foto del Mekong des de Pakse. És enorme. El vaig travessar a peu i fa més d'un quilòmetre.

 

Una altra foto del Mekong, aquesta vegada des de Don Det.

 

Algunes ruïnes d'Angkor. Em va impactar molt veure com la natura s'ha imposat a les construccions humanes.

 

La famosa sortida del sol des d'Angkor Wat.

 

Angkor Tom, el temple que més em va agradar.

 

A Angkor Tom vam trobar una cartera amb diners i una Visa i vam avisar la policia. Resulta que van demanar les dades a en Jonathan, van prendre-li declaració i van tirar-li una foto junt amb el policia per assegurar-se que el policia no es queda amb les pertinences. Quan ja ho havíem fet tot, van venir una parella en veure tan de moviment i va resultar que la cartera era seva. Total, que el policia va haver de fer una foto de tots tres agafant el moneder.

 

Manicura i pedicura a Sihanoukville.

 

Vaig fer un mini tió i un arbre de Nadal decorat amb una caixa daurada que vam trobar a les escombraries. 

 

La posta de sol des del mar la nit del 24 de desembre.

Que acabeu de passar unes bones festes, família i bon any 2017, ja que segur que escriure la nova publicació al gener del 2017. Petoooons