dijous, 1 de desembre del 2016

Primers dies a Laos

Hola, familia!!! 

Perdoneu que he estat molts dies sense escriure, ja m'han arribat veus que alguns esteu esperant la publicació... :) La veritat és que no he tingut massa temps o Internet. El diumenge vaig arribar a Luang Prabang pels volts de les quatre de la tarda. Allà ens vam trobar amb en Jonathan, que havia arribat dos dies abans des de Tailàndia amb barca pel riu Mekong. Vaig deixar les coses i vam anar a visitar una mica el poble. Luang Prabang és la ciutat més gran del nord de Laos i, tot i així, és força petita i tranquil·la. Té un mercat nocturn força bonic i molta vida cultural. De fet, del dos al set de desembre s'hi celebra un festival de pel·lícules. 

L'endemà ens vam llevar d'hora i vam anar a unes cascades. Són precioses però massa turístiques. Així doncs, vam començar a caminar jungla endins i ens vam perdre un xic. Tot i així, havíem de tornar amb el mateix tuc-tuc juntament amb altres persones i havíem quedat en una hora concreta i no vam poder continuar la nostra aventura per la selva. A la tarda vam voltar una mica més pel poble i vam anar a sopar en un restaurant boníssim. Fan una espècie de barbacoa i fondue tot alhora i et cuines la carn i la verdura tu mateix. Tot això pel preu de 2 euros per persona, una ganga! El dia 22, l'últim dia abans de marxar del poble, vam anar a visitar el museu UXO. Es tracta d'un museu sobre les bombes que els americans van tirar a Laos durant la guerra secreta a Vietnam. Resulta que Laos va ser el país més bombardejat i encara avui hi ha moltes bombes sense explotar i molta gent mor o queda ferida a causa d'això. El museu és gratuït, però pots fer donacions que serveixen per buidar el país de bombes.

L'endemà al matí vam agafar una mini furgoneta en direcció a Luang Namtha. Es tracta d'un petit poble molt a la vora de Xina i famós bàsicament pels trekkings que s'hi poden fer al parc nacional. Al tractar-se d'una zona protegida, només pots fer les caminades acompanyat d'un guia. Les carreteres a Laos són de bojos i, per recórrer una distància que seria mínima a casa nostra, necessites tot un dia. Així, vam perdre tot el dia dins de la mini furgoneta. Nosaltres vam tenir sort i vam tenir un seient cadascú, però els que seien a darrere i a davant van haver de compartir seient. El dia 24 vam aprofitar per visitar una mica el poble i buscar un bon guia per fer la caminada. Hi ha oferta per fer una caminada d'un dia, dos dies i una nit, tres dies i dues nits, etc. Els preus no són molt econòmics, així que vam decidir fer només una nit. Aquesta nit pot ser al mig de la jungla o en un poblat. Ens va semblar que la nit al poblat era bàsicament una turistada, i sembla ser que els habitants ho tenen com una feina, però no els agrada pas la visita de turistes. Així doncs, vam triar l'opció de dormir a la jungla.

El divendres dia 25, ens vam llevar i vam anar cap a l'agència. Des d'allà, amb tuc-tuc, ens van portar cap a l'inici de la caminada, al parc nacional. Vam caminar unes 4-5 hores i pels volts de les quatre de la tarda vam arribar al lloc on dormiríem. Allà hi havia un altre grup, amb els quals vam compartir sopar i lloc on dormir. En arribar, ens vam dutxar al riu i vam descansar per allà. L'endemà, després d'esmorzar, vam seguir la caminada. Vam dinar en un poblat i vam tornar cap a Luang Namtha. Jo que ja he fet dos trekkings amb guia per l'Àsia puc dir que, tot i que el paisatge potser va ser millor aquí a Laos, el guia va valdre molt més la pena a Myanmar. Allà feia l'esforç de fer-te partícep de tot el que passava, mentre que el d'aquí, es veia com obligat a portar-te.

El dissabte encara ens vam quedar per Luang Namtha i vam encarregar un bus cap a Udomxai. El món és un mocador, que diuen, ja que mentre buscàvem un lloc on comprar el bitllet de bus en direcció a Udomxai, vam trobar un noi que havíem conegut a l'hostal de Bangkok i que estava treballant allà durant una setmana. Però és que les casualitats no acaben aquí. L'endemà, quan vam arribar a Udomxai (després d'un trajecte curt de 3 hores), vam anar a voltar pel poble i, al temple, ens vam tornar a trobar el noi!! Udomxai no és molt gran i la intenció era anar a Phongsali directament des de Luang Namtha, però era un trajecte massa llarg i vam decidir dividir-lo.

De nou, dimarts ens vam passar tot el dia a la carretera amb un trajecte de nou hores. El pitjor tros va ser l'última hora, amb una carretera plena de revolts i en la seva majoria, sense esfaltar. En alguns punts t'aixecaves del seient a causa dels bots... Vam arribar a Phongsali que ja era de nit. L'endemà vam visitar una mica el poble i a la tarda vam anar a parar a un bar karaoke i vam estar-nos fins a la nit bevent amb locals. Va ser una experiència molt divertida. Ahir al matí, vam començar un trajecte de bojos fins a Muang Khua. Primerament vam agafar un bus d'una hora fins a Hatsa. Al començar, teníem tots lloc per seure als seients, però a mig va anar entrant gent i com que una dona portava un bebè en braços, en Jonathan la va deixar seure i ell va haver de seure amb un mini tamboret al mig del passadís amb una bossa amb gallines vives davant...

Després d'aquest trajecte, vam agafar una barca pel riu durant unes dues hores. A mig, has de baixar de la barca perquè hi ha una presa i no es pot continuar. Així, després de la barca vam agafar un tuc-tuc fins al poble més proper, vam esperar una hora i vam agafar un altre tuc-tuc durant gairebé dues hores fins al poble on som ara. Tots vam quedar pleníssims de pols, ja que cap carretera aquí està esfaltada... Així doncs, el primer transport que vam agafar, el bus, sortia a les vuit del matí i vam acabar arribant cap quarts de cinc de la tarda. La intenció era avui seguir el trajecte amb barca, però hem decidit descansar de transport per un dia com a mínim. De moment això és tot. Espero no tardar tant a escriure el proper post. Ara, com sempre, moment foto!!!

  
Aquestes fotos són de les cascades a Luang Prabang. Crec que és l'atracció turística per excel·lència allà. 

 
Vistes del Mekong des del temple de Luang Prabang.

 
A Luang Namtha vam celebrar Thanksgiving amb fuet i pa amb tomàquet :)

 
Una part de la caminada pel mig de la jungla. El nostre guia anava amb un matxet i no parava d'anar tallant tot el que trobava. És al·lucinant com tothom en té un, fins i tot els nens petits, i el fan servir per tot. El guia també ens va ensenyar una mica a reconèixer plantes de la jungla per tal d'utilitzar-les com a medicina, menjar, etc.

 
Això és la posta de sol des d'un temple d'Udomxai. Just després de la foto, vam tornar a trobar en Tom, el noi de Bangkok. A més, aquí vam parlar una bona estona amb un local de setze anys que després de l'escola puja al temple a buscar turistes per poder practicar anglès.

 
Aquest és el bus de nou hores. A l'últim tram, es va buidar i tenia tota la part posterior per mi. Vaig estirar-me amb la intenció de dormir l'últim tros, però la carretera ho va fer impossible... Com podeu veure, aquí ja anava abrigada, però és que a Phongsali feia molt i molt fred, òbviament en comparació a la resta de Laos i no en comparació a l'hivern català.

 
Nens amb matxets pel carrer de Phongsali. És la seva joguina...

 
Uns quants dels nostres amics del karaoke!!

 
La barca d'ahir. La família de darrere tenia moltíssim menjar i beure i l'anaven repartint. Eren les onze del matí i anaven donant cerveses a tothom de la barca!!

 
Això ja és el pont del poblet on som ara. Aquest poble ja és més turístic i crec que és una parada que fa molta gent abans d'anar cap a Vietnam.

Avui m'ha sortit una publicació molt llarga, ja que feia molts dies que no escrivia, espero no fer-me pesada i tornar a escriure ben aviat!! Petons i abraçades des de Laos!!!!





2 comentaris:

  1. Ai que bé que gagis tornat escriure, les fotos son una passada i estàs guapíssima, de pesada res per ja et vaig dir que es com lleigir un interessant llibre molts petons!!!!

    ResponElimina