Després d'uns quants entrebancs amb els vols he arribat a Jaipur. Un taxi m'ha agafat per portar-me a casa l'amiga que tinc a l'Índia (l'Anushka), però entre que jo tenia poca informació del lloc i ell no parlava anglès, ens ha costat un xic. De fet, hem anat a parar a una escola de nois, que han hagut de trucar l'Anushka. Al final, el segurata de l'escola ens ha acompanyat! Ara escric des de l'habitació d l'Anushka. És com una residència on cada estudiant té una habitació completa amb bany; la cuina i el menjador són compartits. Ella se n'ha anat a entrenar pel torneig de boxe i jo mentrestant em quedo amb la seva mare, mentre m'explica coses del país i em prepara el te típic (picant, com no). Quan torni l'Anushka anirem a donar un vol, soparem i a dormir!!!
Ja no recordava que els cotxes i les motos aquí fan ús omís dels retrovisors i només es guien per les pitades de la gent. Fa que el fet que condueixin per la dreta no sigui important en comparació al caos que hi ha... Aquest de la foto és el pobre taxista que m'ha ajudat a trobar el meu destí tot parant a cada tuctuc que trobàvem per assegurar que anàvem bé.
Aquesta és l'habitació on m'estaré mentre visiti l'Anushka i el seu territori. Es pot veure en primer pla el sac de boxe per practicar. La seva mare m'ha dit que aviat tenen el torneig territorial (que equivaldria a les nostres autonomies) i més endavant l'estatal (a nivell de tot el país) que se sol fer a Dehli.
Pd: de moment això és tot. Perdoneu per la qualitat de les fotos. Quan surti a l'exterior acompanyada de gent local ja intentaré fer-ne més i de millor qualitat!
Estimada Marta. No saps pas la il.lusió que fa llegir-te
ResponEliminaDiu en Ricard que escrius fantàstic, jo també ho penso.
Cuidat molt i fins la pròxima
La teva tia
Eva
M agrada t poder veura ke ja has arribat Marta, i despres dels entrebancs, estas ben acompanyada, les teves fotos em porten bons recors i del caotic transit que hi ha a l india una forta abraçada nina!!!������
ResponEliminaMarta, escriu molt i fes-ne un llibre.
ResponEliminaQue maco tot, i tu.
Un petó i una abraçada de la teva tia.
Eva
Que no escrius?
ResponEliminaMolts petons , la teva tia
Eva
Hola Marta!!!!! per fi he pogut entrar el teu blog, m agradat molt i estic molt contenta de veura que estas be,. has penjat unes fotos molt maques i uns escrits molt emotius, ara mirare d anar seguint avui m ha surtit dema no ho ser, em costa una mica escriure, fins aviat, una abraça i un peto molt gran.
ResponEliminasoc la tieta Lidia la publicacio de dalt
ResponElimina