dimecres, 5 d’octubre de 2016

Fundació Vicenç Ferrer

Ja torno a ser aquí!!!

Com us vaig dir, aquesta publicació va dedicada a la feina que porten a terme a la fundació. Per començar, és indispensable dir que la feina que fan és increïble i que es veu clarament que han canviat la vida de molta gent. El dilluns ens van ensenyar l'hospital infantil, la tomba de Vicenç Ferrer i a la tarda el projecte dona a dona. Les instal·lacions de l'hospital em van sorprendre positivament. A més, et relacionen amb la feina que va fer Ferrer i estan tots molt agraïts. El principal problema que es troben és que formen molts bons metges amb l'ajuda de voluntaris espanyols i, quan acaben la formació, se'n van a la privada on cobren millor. A part d'això, és increïble com amb només aportacions voluntàries (més el treball incansable de Vicenç Ferrer i la seva dona, Anna) es pot tirar endavant un sistema sanitari tan bo. Ens van explicar que per als nens apadrinats i les seves famílies, la sanitat és gratuïta. Per a les castes més pobres té un preu simbòlic i, per a la resta, s'ha de pagar tot. Es veu que en un inici era gratuït, però es van adonar que la gent no hi donava tanta importància si ho tenien sense pagar. En canvi, en el moment en què se'ls fa pagar una quantitat simbòlica, en prenen consciència.

Pel que fa a la tomba, és un lloc idíl·lic i més endavant us n'ensenyaré una foto. El projecte dona a dona té com a objectiu principal potenciar la independència econòmica de les dones. Se'ls dóna (he estat desconnectada del món acadèmic, però he sentit alguna cosa dels diacrítics, no sé si aquest ha desaparegut o no, de moment el mantinc) propietats per tal que puguin tirar endavant econòmicament. Vaig trobar molt interessant el fet que només construeixen cases si estan en nom de les dones. D'aquesta manera, s'asseguren que els homes les tractaran bé, ja que les terres són seves. 

Ahir vam anar a visitar diverses escoles: per nens amb discapacitats, cecs i sords. La idea, de nou, està molt ben aconseguida, ja que preveuen un futur pels nois i noies. Aquells qui vulguin marxar a treballar als seus pobles, ho poden fer. Tot i així, també es poden quedar treballant a la fundació, fent manualitats que després es venen a la botiga de la fundació. A la tarda vam anar a veure l'escola de formació. És un centre per a nois i noies que han acabat els estudis superiors, però que són pobres i no tenen feina. Durant un any intensiu, se'ls ensenya anglès, una segona llengua i recursos per trobar feina. Al cap de l'any, la inserció laboral és de prop del 90%. Al vespre, ens va rebre l'Anna Ferrer, una dona molt simple però, tot i la seva edat, amb una força i ganes de treballar admirables.

Avui al matí hem anat a veure com feien algunes d'aquestes manualitats i també un projecte ecològic per tal de fer que Anantapur deixi de ser un desert (un dels somnis que Vicenç Ferrer tenia). A la tarda hem tornat a visitar hospitals, però aquesta vegada el general i el de persones amb VIH. Ha sigut força dur, però està bé veure que tenen alguna solució i que, a més, fan campanyes de prevenció.

Encara que el meu avi tenia una nena apadrinada, no he pogut veure-la. Es veu que viu molt lluny de la fundació i li ha estat impossible de venir. Potser és una senyal que he de tornar a la Fundació aviat. Pel que m'han explicat altres visitants, els nens et reben molt efusivament i és una festa per tot el poble, ja que els diners no només incideixen en el nen o nens apadrinat, sinó en tota la comunitat.

 
Aquí es por veure la tomba de Vicenç Ferrer. Està situada en un parc molt proper dels hospitals i hi ha un parc infantil just al costat, ja que a ell li encantaven els infants.

 
Aquest és el moment en què ens explicaven el projecte dona a dona

 
Aquests són alguns projectes de manualitats. En el primer estampen teles i en el segon cusen.

 
I aquí una foto de l'Anna Ferrer i jo.

Aquesta nit agafo el tren en direcció a Bangalore. M'han dit que és una ciutat molt moderna. Ja us aniré informant!

2 comentaris:

  1. Hola, Marta! Una vegada més, gràcies per deixar-nos participar del teu viatge. Les teves explicacions i fotos m'hi apropen. Quins dies tan intensos!
    Oblida't dels diacrítics.... Pots creure que el passat cap de setmana van ser trending topic? Quina poca feina que tenim!
    Cuida't molt! Una abraçada

    ResponSuprimeix
  2. Hola Marta!!! M agrada't poder veura la tomba de Vicenç Ferrer i de veura ke li van posar al costat dels nens, son una familia genial!!! Gracies reina!!!

    ResponSuprimeix