Final Laos i inicis Cambodja

Hola, família,

Ja torno a ser aquí amb més notícies del viatge. Del poblet tranquil on érem vam agafar una barca com la que havíem agafat pel riu fins al següent poble. Des d'allà les convinacions ja eren millors per carretera. La idea inicial era anar a veure unes coves on s'havien refugiat els comunistes durant la guerra de Vietnam. De totes maneres, quedava molt allunyat del recorregut i després de passar dos dies de relax al poblet, vam decidir anar cap a Luang Prabang altra vegada. Allà hi havia un festival de pel·lícules i tot i que ho vam intentar, vam desistir de seguida. Les pel·lícules eren amb subtítols en anglès, però els nens petits no pagaven d'aixecar-se i no podies llegir ni entendre res. 

L'endemà vam anar cap a Phongsali, on hi ha the plain of jars, unes pedres immenses en forma d'olla i que no se sap de quina època són exactament, però són molt antigues. Allà mateix també vam visitar ruïnes de temples amb més de 500 anys d'antiguitat. Per fer-ho, vam llogar una moto. Com que encara érem força al nord, a Phongsali hi feia força fred. D'allà van seguir en direcció sud per acostar-nos més a Cambodja. Vam fer una parada d'una nit en un poble poc turístic i el dia següent ens vam dirigir cap a Pakse, la ciutat més important del sud de Laos. Allà vam aprofitar per visitar les cascades que hi ha a la vora i descansar una mica de carretera.

El dia 13 de desembre, vam agafar una mini furgoneta en direcció a Don Det, una de les 4000 illes que hi ha al mig el Mekong i molt a la vora de la frontera amb Laos. L'illa és molt bonica i tranquil·la i la pots fer tota caminant. Després de dos dies allà, vam agafar un tuc-tuc cap a la frontera per travessar a peu. Resulta que tenen prohibit arribar fins a la frontera, així que et deixen a un quilòmetre. Vam començar a caminar, però al cap de res va passar un cotxe que ens va recollir i ens va portar a la frontera.

Primer necessites passar l'aduana de Laos on et posen el segell que deixes el país i després camines cap a la següent aduana, la de Cambodja, on primer et donen el visat i seguidament has d'anar a un altre lloc per aconseguir el segell del visat. En el moment de creuar, ens vam trobar amb uns francesos. El visat és més car si pagues amb moneda local que amb dòlars. Com que la parella no tenia dòlars, els van deixar creuar la fronterera per anar a canviar diners a un bar a uns 200 metres dins de Cambodja. En aquest mateix bar vam comprar bitllets en direcció a Siem Reap. 

Siem Reap. Una passada de lloc. Bé, la ciutat en si és el nucli turístic de Cambodja i m'atreviria a dir del sud-est asiàtic per excel·lència. El que val la pena és Angkor i tots els seus temples. L'entrada d'un dia val 20$ i la de tres dies 40$. Vam comprar la de tres dies i tot i així encara et falta temps per veure-ho tot. Vam llegir que de cara a l'any vinent els preus pujaran moltíssim i l'entrada d'un sol dia passarà a valdre prop de 40$... Bé, el que compta és com de bonic és tot. El segon dia, ens vam llevar cap a les cinc per veure sortir el sol des d' Angkor Wat. Érem nosaltres i unes mil persones més esperant únicament per fer "la foto" del temple reflectit a l'aigua. Suposo que s'ha de veure, però no repetiria. Els moments que més em van agradar van ser quan visitava temples sense gent, podies relaxar-te i gairebé transportar-te en el temps.

De Siem Reap, al cap de 4 dies allà, vam anar cap a la platja, Sihanoukville, per passar-hi el Nadal. Vam anar-hi amb un bus nocturn amb llits. Era la primera vegada que viatjava amb un bus amb llits i, tot i que era més còmode que seients, no vaig pas poder dormir bé del tot. A Sihanoukville hi hem passat cinc dies de relax total a la platja. Si bé els locals no celebren el Nadal, al tractar-se d'un lloc turístic tot estava ple d'arbres de Nadal i decoració nadalenca. Avui ens hem dirigit cap a Kampot, un poblet a la vora de la platja i on tenim pensat celebrar-hi el cap d'any.

Això és tot per ara, espero no tardar tant a escriure la propera vegada. Ara, moment foto.

 

Aquesta foto és del poblet tranquil. M'encanta perquè es pot veure la bandera de Laos, la comunista i un tractor molt típic de Laos.

 

L'entrada d'una cova que vam visitar en el mateix poble. Després d'això vam decidir fer una excursió, ens vam equivocar de camí i vam acabar pujant muntanya amunt pel mig de la jungla fins que vam decidir tornar perquè s'estava fent fosc...

 

La mare i el nen de l'hostal on estàvem. En aquesta foto, la mare havia begut força cervesa. El pare era l'encarregat de tirar endavant la casa i cuidar els fills, ella, de gaudir amb les amigues. La veritat és que no vam estar gaires dies en aquest poble, però va ser molt intens. Vam anar a parar a un hostal no molt barat, però la família era una passada i cada dia ens van convidar a sopar i cerveses. La mentalitat comunista és palpable a Laos i no els importa compartir tot allò que tenen.

 

Una de les foto de plain of jars. Hi vam trobar un grup fent sessió de fotos molt divertida.

 

Una foto del Mekong des de Pakse. És enorme. El vaig travessar a peu i fa més d'un quilòmetre.

 

Una altra foto del Mekong, aquesta vegada des de Don Det.

 

Algunes ruïnes d'Angkor. Em va impactar molt veure com la natura s'ha imposat a les construccions humanes.

 

La famosa sortida del sol des d'Angkor Wat.

 

Angkor Tom, el temple que més em va agradar.

 

A Angkor Tom vam trobar una cartera amb diners i una Visa i vam avisar la policia. Resulta que van demanar les dades a en Jonathan, van prendre-li declaració i van tirar-li una foto junt amb el policia per assegurar-se que el policia no es queda amb les pertinences. Quan ja ho havíem fet tot, van venir una parella en veure tan de moviment i va resultar que la cartera era seva. Total, que el policia va haver de fer una foto de tots tres agafant el moneder.

 

Manicura i pedicura a Sihanoukville.

 

Vaig fer un mini tió i un arbre de Nadal decorat amb una caixa daurada que vam trobar a les escombraries. 

 

La posta de sol des del mar la nit del 24 de desembre.

Que acabeu de passar unes bones festes, família i bon any 2017, ja que segur que escriure la nova publicació al gener del 2017. Petoooons

Primers dies a Laos

Hola, familia!!! 

Perdoneu que he estat molts dies sense escriure, ja m'han arribat veus que alguns esteu esperant la publicació... :) La veritat és que no he tingut massa temps o Internet. El diumenge vaig arribar a Luang Prabang pels volts de les quatre de la tarda. Allà ens vam trobar amb en Jonathan, que havia arribat dos dies abans des de Tailàndia amb barca pel riu Mekong. Vaig deixar les coses i vam anar a visitar una mica el poble. Luang Prabang és la ciutat més gran del nord de Laos i, tot i així, és força petita i tranquil·la. Té un mercat nocturn força bonic i molta vida cultural. De fet, del dos al set de desembre s'hi celebra un festival de pel·lícules. 

L'endemà ens vam llevar d'hora i vam anar a unes cascades. Són precioses però massa turístiques. Així doncs, vam començar a caminar jungla endins i ens vam perdre un xic. Tot i així, havíem de tornar amb el mateix tuc-tuc juntament amb altres persones i havíem quedat en una hora concreta i no vam poder continuar la nostra aventura per la selva. A la tarda vam voltar una mica més pel poble i vam anar a sopar en un restaurant boníssim. Fan una espècie de barbacoa i fondue tot alhora i et cuines la carn i la verdura tu mateix. Tot això pel preu de 2 euros per persona, una ganga! El dia 22, l'últim dia abans de marxar del poble, vam anar a visitar el museu UXO. Es tracta d'un museu sobre les bombes que els americans van tirar a Laos durant la guerra secreta a Vietnam. Resulta que Laos va ser el país més bombardejat i encara avui hi ha moltes bombes sense explotar i molta gent mor o queda ferida a causa d'això. El museu és gratuït, però pots fer donacions que serveixen per buidar el país de bombes.

L'endemà al matí vam agafar una mini furgoneta en direcció a Luang Namtha. Es tracta d'un petit poble molt a la vora de Xina i famós bàsicament pels trekkings que s'hi poden fer al parc nacional. Al tractar-se d'una zona protegida, només pots fer les caminades acompanyat d'un guia. Les carreteres a Laos són de bojos i, per recórrer una distància que seria mínima a casa nostra, necessites tot un dia. Així, vam perdre tot el dia dins de la mini furgoneta. Nosaltres vam tenir sort i vam tenir un seient cadascú, però els que seien a darrere i a davant van haver de compartir seient. El dia 24 vam aprofitar per visitar una mica el poble i buscar un bon guia per fer la caminada. Hi ha oferta per fer una caminada d'un dia, dos dies i una nit, tres dies i dues nits, etc. Els preus no són molt econòmics, així que vam decidir fer només una nit. Aquesta nit pot ser al mig de la jungla o en un poblat. Ens va semblar que la nit al poblat era bàsicament una turistada, i sembla ser que els habitants ho tenen com una feina, però no els agrada pas la visita de turistes. Així doncs, vam triar l'opció de dormir a la jungla.

El divendres dia 25, ens vam llevar i vam anar cap a l'agència. Des d'allà, amb tuc-tuc, ens van portar cap a l'inici de la caminada, al parc nacional. Vam caminar unes 4-5 hores i pels volts de les quatre de la tarda vam arribar al lloc on dormiríem. Allà hi havia un altre grup, amb els quals vam compartir sopar i lloc on dormir. En arribar, ens vam dutxar al riu i vam descansar per allà. L'endemà, després d'esmorzar, vam seguir la caminada. Vam dinar en un poblat i vam tornar cap a Luang Namtha. Jo que ja he fet dos trekkings amb guia per l'Àsia puc dir que, tot i que el paisatge potser va ser millor aquí a Laos, el guia va valdre molt més la pena a Myanmar. Allà feia l'esforç de fer-te partícep de tot el que passava, mentre que el d'aquí, es veia com obligat a portar-te.

El dissabte encara ens vam quedar per Luang Namtha i vam encarregar un bus cap a Udomxai. El món és un mocador, que diuen, ja que mentre buscàvem un lloc on comprar el bitllet de bus en direcció a Udomxai, vam trobar un noi que havíem conegut a l'hostal de Bangkok i que estava treballant allà durant una setmana. Però és que les casualitats no acaben aquí. L'endemà, quan vam arribar a Udomxai (després d'un trajecte curt de 3 hores), vam anar a voltar pel poble i, al temple, ens vam tornar a trobar el noi!! Udomxai no és molt gran i la intenció era anar a Phongsali directament des de Luang Namtha, però era un trajecte massa llarg i vam decidir dividir-lo.

De nou, dimarts ens vam passar tot el dia a la carretera amb un trajecte de nou hores. El pitjor tros va ser l'última hora, amb una carretera plena de revolts i en la seva majoria, sense esfaltar. En alguns punts t'aixecaves del seient a causa dels bots... Vam arribar a Phongsali que ja era de nit. L'endemà vam visitar una mica el poble i a la tarda vam anar a parar a un bar karaoke i vam estar-nos fins a la nit bevent amb locals. Va ser una experiència molt divertida. Ahir al matí, vam començar un trajecte de bojos fins a Muang Khua. Primerament vam agafar un bus d'una hora fins a Hatsa. Al començar, teníem tots lloc per seure als seients, però a mig va anar entrant gent i com que una dona portava un bebè en braços, en Jonathan la va deixar seure i ell va haver de seure amb un mini tamboret al mig del passadís amb una bossa amb gallines vives davant...

Després d'aquest trajecte, vam agafar una barca pel riu durant unes dues hores. A mig, has de baixar de la barca perquè hi ha una presa i no es pot continuar. Així, després de la barca vam agafar un tuc-tuc fins al poble més proper, vam esperar una hora i vam agafar un altre tuc-tuc durant gairebé dues hores fins al poble on som ara. Tots vam quedar pleníssims de pols, ja que cap carretera aquí està esfaltada... Així doncs, el primer transport que vam agafar, el bus, sortia a les vuit del matí i vam acabar arribant cap quarts de cinc de la tarda. La intenció era avui seguir el trajecte amb barca, però hem decidit descansar de transport per un dia com a mínim. De moment això és tot. Espero no tardar tant a escriure el proper post. Ara, com sempre, moment foto!!!

  

Aquestes fotos són de les cascades a Luang Prabang. Crec que és l'atracció turística per excel·lència allà. 

 

Vistes del Mekong des del temple de Luang Prabang.

 

A Luang Namtha vam celebrar Thanksgiving amb fuet i pa amb tomàquet :)

 

Una part de la caminada pel mig de la jungla. El nostre guia anava amb un matxet i no parava d'anar tallant tot el que trobava. És al·lucinant com tothom en té un, fins i tot els nens petits, i el fan servir per tot. El guia també ens va ensenyar una mica a reconèixer plantes de la jungla per tal d'utilitzar-les com a medicina, menjar, etc.

 

Això és la posta de sol des d'un temple d'Udomxai. Just després de la foto, vam tornar a trobar en Tom, el noi de Bangkok. A més, aquí vam parlar una bona estona amb un local de setze anys que després de l'escola puja al temple a buscar turistes per poder practicar anglès.

 

Aquest és el bus de nou hores. A l'últim tram, es va buidar i tenia tota la part posterior per mi. Vaig estirar-me amb la intenció de dormir l'últim tros, però la carretera ho va fer impossible... Com podeu veure, aquí ja anava abrigada, però és que a Phongsali feia molt i molt fred, òbviament en comparació a la resta de Laos i no en comparació a l'hivern català.

 

Nens amb matxets pel carrer de Phongsali. És la seva joguina...

 

Uns quants dels nostres amics del karaoke!!

 

La barca d'ahir. La família de darrere tenia moltíssim menjar i beure i l'anaven repartint. Eren les onze del matí i anaven donant cerveses a tothom de la barca!!

 

Això ja és el pont del poblet on som ara. Aquest poble ja és més turístic i crec que és una parada que fa molta gent abans d'anar cap a Vietnam.

Avui m'ha sortit una publicació molt llarga, ja que feia molts dies que no escrivia, espero no fer-me pesada i tornar a escriure ben aviat!! Petons i abraçades des de Laos!!!!

ThaBarWa Center

Hola de nou, família!!

Avui us escric des de l'aeroport de Bangkok mentre espero el vol que m'ha de dur a Luang Prabang, al nord de Laos. Aquests últims dies a Myanmar, com us vaig dir, amb l'Oriol hem estat en un centre de meditació prop de Yangon. El dimarts a la tarda ens vam acomiadar dels meus pares i en Joan i vam agafar un bus en direcció al centre (ThaBarWa). Els busos urbans són molt graciosos. Tota la informació que tenen està escrita en birmà i hi ha una persona que treu el cap per la porta i va cridant la destinació del bus. El noi de l'hotel ens havia escrit el nom en birmà així que va ser fàcil de trobar. El bus et deixa una mica apartat del centre, a uns 20 minuts a peu. Ja era de nit, però vam tenir la sort que ens va recollir una furgoneta que anava cap a ThaBarWa. En arribar-hi, el centre de registre ja estava tancat, així que una monja ens va ajudar a trobar un llit on passar la primera nit. Les habitacions no són mixtes i jo vaig tenir més sort que l'Oriol, que no va aconseguir ni tenir matalàs. Tot i així, entre tots els voluntaris li van anar donant parts i va poder dormir la primera nit mínimament còmode. 

Un cop instal·lats, vam anar a la reunió de voluntaris que se celebra cada dia per decidir les tasques que es durant a terme l'endemà. Allà vam començar a entendre una mica com funcionava tot. Després d'això, vam anar a sopar en un bar del centre baratíssim. Es pot menjar per 500ks (tenint en compte que un euro són 1400ks, calculeu). Teòricament, com a voluntari els àpats estan inclosos gratuïtament. Tot i així, al tractar-se d'un centre de meditació, no sopen, així que tampoc donen sopar als voluntaris. A la reunió ens van dir que s'esmorzava a les 6 i es dinava a les 11. L'endemà, ens vam llevar per anar a esmorzar i després vam anar a fer la ronda d'Alms. Vas amb un grup de monjos per la ciutat, descalç, per demanar menjar i diners pel centre. L'experiència és brutal. En tornant de les Alms vam anar-nos a registrar i a dinar.

Després de dinar vam descansar una mica i a la tarda, vam anar a un poblet del costat del centre, teòricament, a fer classes d'anglès. De totes maneres, érem quatre voluntaris i dos es van quedar fent classes, mentre que l'Oriol i jo vam anar a jugar amb els més esverats. Vaig acabar molt morta. Primera perquè els nens que van venir eren molt esverats, però segona per l'impediment de la llengua. Després d'això vam anar al centre altra vegada i a fer la reunió. Bàsicament les tasques que hi ha per fer al centre de part dels voluntaris és la ronda de les Alms, netejar alguns pacients amb problemes de mobilitat, netejar la casa dels voluntaris i fer classes d'anglès. A part d'això, al tractar-se d'un centre de meditació, hi ha l'oportunitat de meditar a les 5 del matí, a dos de dues del migdia i a dos de vuit del vespre. Mai vaig aconseguir anar a la del matí, però la de la nit es posava molt bé per preparar-te per anar a dormir.

A la reunió vaig decidir que tornaria a fer el mateix que el primer dia, matí d'Alms i tarda de nens. El tercer dia vaig tornar a fer el mateix i ahir al matí vaig netejar la casa, ja que era el meu últim dia i no volia marxar sense haver netejat com a mínim un cop. A la tarda, com que era cap del setmana, no hi havia activitat amb els nens, però vaig anar a parlar en anglès amb monges, per tal que practiquessin. Va ser una experiència molt enriquidora i vaig aprendre moltes coses del seu estil de vida. Avui a les quatre de la matinada he agafat un taxi cap a l'aeroport per agafar un vol cap a Bangkok, des d'on escric ara. Ahir a la nit ja ens vam acomiadar amb el meu germà. 

Ara ve el moment foto, però abans d'això vull fer un comentari crític sobre el centre. El primer dia em va decebre una mica, ja que és tot molt voluntari i, per conseqüència, una mica caòtic. Tot i així,  mica en mica vaig anar-hi trobant la gràcia. Cal dir que és sobretot un centre de meditació i, basen la seva vida en això. Suposo que és un estil de vida respectable, sempre i quan això no impliqui quedar-se estancat en alguns aspectes. Us posaré un exemple que em va explicar una voluntària. Va veure com un home pagava a la seva dona, va voler-ho denunciar en uns monja i la resposta va ser que la meditació ho cura tot. A part d'això, els projectes que tenen per ensenyar anglès no estan molt ben fundats, ja que no tenen un currículum comú i, per tant, cada vegada que entra un nou voluntari, es torna a començar de zero. Entenc que la intenció del projecte és molt diferent del que vaig veure a la Fundació Vicenç Ferrer i, a més, el centre és molt més nou. Tot i així, en alguns sentits crec que necessiten millorar. Ara sí, moment foto:

 

Aquí els nens del poblet fent algun dels jocs.

 

Aquí una selfie amb uns quants nens. L'últim dia vaig treure la càmera i van embogir. Aquest mateix dia, vaig haver de portar a coll durant una horeta un nen de mesos completament despullat, que havia vingut amb el seu germà i sinó, aquest segon, no podia jugar.

 

Per últim, la foto de la classe d'anglès d'ahir amb les monges.

No tinc cap foto de les Alms, ja que em feia cosa treure el mòbil mentre estava demanant menjar. Espero poder escriure ben aviat amb aventures d'un nou país! Petoooons

Mandalay, Bagan i llac Inle

Hola de nou, família!!

He estat un altre cop molts dies sense escriure, així que només us faré cinc cèntims del que hem fet aquests dies. El poblet prop de Yangon va estar molt bé i, per descomptat, no vam pas perdre l'avió! Vam arribar a Mandalay que ja era fosc i vam anar cap a l'hotel i a dormir. El primer dia a Mandalay vam llogar 3 motos per visitar la ciutat, ja que és força gran i a peu no haguéssim pogut. Els meus pares anaven en una i els tres germans ens ho anàvem tornant. Vam visitar el que havia sigut el palau reial i que és immens, però una reconstrucció datada dels anys noranta i que per mi, feia perdre molta gràcia a l'edifici. A la tarda vam pujar a una pagoda molt enfilada per unes escales i després vam anar al pont de teca més llarg del món.

L'endemà, vam agafar una barca per anar a un altre poble amb moltes ruïnes i cap al vespre vam agafar un bus nocturn cap a Bagan. Teòricament, pensàvem que el bus nocturn duraria tota la nit i que seria molt còmode, però cap de les dues coses van resultar ser veritat. Vam arribar a Bagan pels volts de les tres de la matinada després d'un viatge amb un conductor dj que no parava de posar música a tope i un canvi de bus a un de més petit en mig d'un camí de carro. Com que no esperàvem arribar tan d'hora, aquella nit no teníem habitació d'hotel, però en arribar, ens van deixar una habitació doble per a tots cinc. L'endemà vam decidir llevar-nos una mica més tard, descobrir els voltants a peu i a la tarda (la una) llogar una moto elèctrica. 

Vam llogar una moto per cadascú i sort, ja que els carrers a Bagan són tots de carro. Es tracta d'una esplanada immensa amb més de mil pagodes repartides. Aquella tarda vam aprofitar per visitar les més famoses i a la nit, banyar-nos a la piscina de l'hotel. El dimecres, després de descansar cadascú al seu llit, vam llogar un taxi per anar al Mont Popa. Una petita muntanya a la vora de Bagan plena de monos i on has de pujar descalç esquivant-ne les caques. Tot i així, hi ha molta gent que s'encarrega d'anar-ho netejant i és menys fastigós del que esperava. A la tarda vam tornar a llogar una moto elèctrica per seguir veient alguns altres temples menys concorreguts.

L'endemà al matí, per si ja us heu perdut de data, passem a dijous, vam agafar un minibús només per nosaltres i vam anar en direcció al llac Inle. El viatge va durar tot el dia, així que quan vam arribar a l'hotel ja només vam anar a sopar i dormir. Divendres vam llogar una barca taxi que ens va portar a visitar tot el llac. És una passada, és reserva de la biosfera i molta gent del voltant viu del que el llac els dóna: menjar, turisme, comerç, etc. El llac Inle i els seus votants són també famosos pels trekkings que s'hi poden fer. N'hi ha de dos dies i una nit o tres dies i dues nits. Nosaltres vam decidir passar només una nit fora. Així, el dissabte al matí ens va venir a buscar un guia i vam començar la caminada per la jungla. Vam passar per poblats súper petits i vam dormir en un monestir sense ni llum. El guia ens cuinava uns plats excel·lents i les vistes van ser genials. Ahir vam fer la caminada de tornada fins a l'hotel on dormíem i on hem fet nit i ara us escric des del l'aeroport d'Inle on estem a punt d'agafar un avió en direcció a Yangon.

Els meus pares i en Joan ja marxen demà cap a Catalunya. L'Oriol encara es quedarà fins el dia 20 i hem decidit anar a viure els dies que ens queden amb uns monjos prop de Yangon. Ja us explicaré l'experiència. A partir d'aquí, la idea és anar direcció a Laos :) Ara moment foto!!!

 

Això era un camí d'aquell poblet de l'altra banda de Yangon. Vam llogar tuc-tucs d'aquells que són bicicletes i ens van portar pedalant per tota la regió. 

 

En Joan i jo en una moto per Mandalay. A davant els meus pares i a la dreta es veu la muralla del palau reial. 

 

Dins del palau reial els monjos demanaven de tirar-se fotos amb nosaltres.

 

Aquesta foto és d'una part del pont de teca més llarg del món. Hi vam anar per la posta de sol i era increïble. A més, ens vam comprar un coco i ens el vam menjar mentre es ponia el sol. 

 

Les escales de pujar al Mont Popa plenes de monos.

 

Pal selfie i la barca taxi que ens va portar tot el dia pel llac Inle.

 

Una part de la caminada del primer dia amb el nostre guia. Anava amb xancletes i la faldilla típica que porten aquí.

 

Aquesta foto és del sopar al monestir. Com que no hi havia llum, sopàvem amb espelmes i a terra, sense cadires. El menjar va ser boníssim. El monestir estava a gairebé 1700m i, tot i que no hi feia fred, un jerseiet no sobrava pas.

 

Aquesta ja és de la caminada de tornada. Tot era verdíssim i maquíssim!

 

Finalment, abans d'acabar la caminada, vam fer una parada en un celler per fer un tast de vins fets a Myanmar. Una experiència diferent i moooolt turística. Tothom anava net i polit i nosaltres plens de fang i suats de tot el dia caminant, però això també hi va donar el seu punt.

Fins aviat i petooooons!!!!

Koh Tao i inicis de Myanmar

Hola de nou!!! 

Perdoneu per haver estat tants dies sense escriure, però des que han arribat els meus pares que no hem parat!! Ho vaig deixar que érem a Krabi, així que continuaré des d'allà. De Krabi, amb en Jonathan i l'Aamir (el noi indi) vam anar amb un ferri nocturn cap a Koh Tao, una illa a l'est de Tailàndia. Allà hi vam estar quatre dies, bàsicament per treure'ns el títol de submarinisme. No vam fer gaire res més que el curs, però va valdre molt i molt la pena. Ara ja puc baixar al fons marí de tot el món sola. D'allà, el dia 29 vam marxar en direcció a Bangkok primer amb un ferri i després amb un tren nocturn, ja que el dia 31 al matí jo tenia el vol en direcció a Myanmar.

De Bangkok aquest cop no en vam visitar res, però vam anar a fer unes birres per acomiadar-me. L'endemà d'hora al matí ja vaig anar cap a l'aeroport per marxar a Myanmar. Vaig arribar vora les deu del matí i després de passar immigració vaig dirigir-me a l'hotel. En arribar, després de saludar la família, vaig adonar-me que m'havia descuidat l'iPad a l'aeroport. Així doncs, amb el meu pare vam agafar un taxi per tornar-hi. No l'havien trobat, però vam quedar que em trucarien si el trobaven. En arribar de nou al centre, vam anar a dinar i visitar una mica. A mig caminar em van trucar de l'aeroport que havien trobat l'iPad. És increïble!!! Me l'havia descuidat en un carro a fora a l'aeroport i ningú el va robar. Myanmar és un país moooolt segur.

Després de l'ensurt, vam anar a la pagoda més gran i cap a sopar i dormir. L'endemà, dia 2, l'Oriol va arribar pels volts de les dues a l'hotel i vam agafar un taxi en direcció a Hpa An. Després de més de sis hores de cotxe hi vam arribar, però ja era fosc. L'endemà, vam llogar motos i vam visitar el poble i els voltants. Una passada de lloc, maquíssim. En arribar a l'hotel vam contractar un bus per tornar a Yangon, ja que el dia 4 teníem un vol cap a Mandalay. Així doncs, ahir vam agafar el bus a les 8.30 del matí i després d'un llarg trajecte, vam perdre el vol. Per sort, en comptes de fer-nos pagar de nou, ens van canviar el vol per un per avui dia 5 pel mòdic preu de 5$, que només podien ser dòlars. Així doncs, després del canvi, vam tornar a l'hotel dels primers dies a fer-hi nit. Avui aprofitarem per anar a un poblet a la vora de Yangon mentre esperem el vol. Ara és hora de fotos.

 

Foto d'en Jonathan, l'Aamir i jo amb les ulleres d'snorkel ben marcades. Mentre esperàvem per les classes de submarinisme, vam llogar kayaks i ulleres i vam anar a investigar l'illa.

 

Foto de l'última immersió. M'agradaria penjar més fotos, però les tinc en un pen i no les puc passar a la tablet.

 

Aquestes són les vistes que teníem des de l'habitació de l'hotel a Koh Tao. Van ser quatre dies de relax i submarinisme!

 

Aquí el tren cap a Bangkok. L'aire acondicionat estava a tope i feia molt fred...

 

Aquesta foto ja es de Hpa An. Vam pujar a una pagoda dalt d'una muntanya i aquestes eren unes escales que havies de pujar... Les vistes valien la pena, però entre el sol i la calor va ser força dura la pujada...

 

Això és una piscina natural, també prop de Hpa An. S'hi estava perfecte!!

 

Per últim per avui, una foto de tota la família!!! 

Espero poder escriure d'aquí poc amb noves fotos i aventures!! Petons a tots i a totes :)

Bangkok i Krabi

Hola de nou!!!

Ja estic totalment recuperada!!! Així doncs, us explico una mica com ha anat tot. Encara que Bangkok no val molt la pena, vaig haver-m'hi d'estar més del que m'hagués agradat. Tot i així, no va estar tan malament. L'hostal on estava era perfecte i vaig conèixer molta gent. Entre ells en Jonathan, un noi de Texas amb el qual em vaig fer des del primer moment. Un cop em vaig trobar millor, vam decidir descobrir una mica la ciutat amb ell. El primer dia que vaig sortir, vam poder visitar tots els temples amb tuk-tuk per només 20 bhats a causa de la mort del rei. La veritat és que l'hostal era tan còmode que m'hi estava fins tard i només visitàvem durant unes quatre o cinc hores. Amb aquest temps però, n'hi va haver prou per adonar-nos de com d'importants era la figura del rei. Un dia (ja em perdo una mica amb els dies, així que considerarem la setmana a Bangkok com una unitat), estàvem comprant en un centre comercial i, de cop, tota l'activitat va parar per veure una cerimònia pel rei.

Un altre dia ens disposàvem a visitar el palau reial, però estava tancat. En comptes d'això, ens vam trobar una fira immensa amb parades de menjar, beure i serveis gratuïts en honor al rei. Allà hi vam estar tot el dia, realment valia la pena. Cal dir que Bangkok no és una ciutat que recomanaria. Tot i així, la ocasió s'ho valia i va ser curiós veure com tot un país s'uneix per una causa. 

El dissabte al vespre, amb en Jonathan vam agafar un vol en direcció Krabi, un poble al sud-oest de Tailàndia. El temps no està acompanyant gens, però tot i així ens hem banyat a l'oceà, hem anat a caminar pels voltants i hem conegut nova gent. De fet, demà ja marxem cap a Koh Tao, una illa a l'est del país on suposadament ha de fer més bon temps... Ens hi acompanyarà un noi indi que vam conèixer ahir i la intenció és fer el curs de submarinisme!! Ja us ho aniré explicant. Queda ben poc per veure els meus pares a Myanmar i, encara que em fa il·lusió veure'ls, el temps ha passat volant i no em faria res tenir encara un parell de setmanes... :)

 

Una imatge de l'interior d'un temple a Bangkok. No us n'ensenyaré pas més, ja que no valen molt la pena i tots s'assemblen molt...

 

Aquesta foto la va tirar en Jonathan i és just davant del palau reial. Tota aquesta gent esperava per veure membres de la família reial. Nosaltres també vam esperar, però el moment de passar van ser just dos segons...

 

Aquesta foto també és d'en Jonathan i és del moment en què tota l'activitat del centre comercial va parar per veure alguna cosa de la família reial per la tele.

 

 

Aquí dues fotos del moment d'afaitar en Jonathan. Entre les activitats gratuïtes davant de la casa reial hi havia la possibilitat de tallar-se els cabells. Vaig demanar si era possible afaitar-lo i hi van estar d'acord. El que encara no entenc és com ell va estar-hi d'acord!!

 

Diumenge al matí vam anar a la Tiger Cave, ja a Krabi. S'han de pujar 1260 graons per arribar a dalt. La foto és just després d'acabar de baixar tots els graons... Vaig suar com mai!!!

 

Com es pot veure a la foto, el temps no ens acompanya gaire... Tot i així, ens seguim banyant. A la foto es pot veure la calma just abans d'una gran tempesta.

Fins aviat família!!! :)